L'espanyol Óscar Freire surt com l'home a superar en el darrer Mundial de fons en carretera del segle XX, ja que n'és l'actual titular i perquè de ser un desconegut quan guanyà el darrer Campionat s'ha convertit en la gran revelació de la temporada.
Freire ha tret a llum la classe de bon velocista i del començament de temporada ençà és un dels corredors més lloats del gran grup, ja que s'ha imposat en nou esprints, entre els quals dos de la Vuelta a Espanya i dos més de la Tirrena-Adriàtica.
Juntament mb el corredor espanyol els que més compten en els pronòstics inicials "després la carretera posarà cadascú en el seu lloc" són els italians Michele Bartoli, Francesco Casagrande i Davide Rebellin, especialistes en proves d'un dia.
Immediatament després hi ha els amfitrions com Laurent Jalabert
i l'excampió Laurent Brochard, teòrics líders de la seva
selecció.
En aquest rànquing de favorits per al podi també hi ha alemanys,
suïssos, belgues, holandesos i danesos. Els de sempre, malgrat que
no hi competiran amb les seves figures, els Ullrich, Zabel i Zulle
entre altres, que generalment, en els mundials i grans clàssiques
se situen en el podi o en els llocs d'honor.
El circuit, més suau del que semblava, tampoc no els va gens malament: molts quilòmetres (270) i la climatologia. Tan sols tres pujades perfectament escalonades, amb dues al començament i una altra a dos quilòmetres de la línia d'arribada, el més dur amb tan sols un quilòmetre i que té un grapat de rampes que arriben al vuit per cent.
