Cinc sets que ho diuen tot: 6-4, 6-4, 6-7, 6-7 i 9-7. I en mig de tot això, dues aturades per la pluja. 4 hores i 46 minuts de joc. La final més llarga de la història a l’All England Club. El partit començà a les 15.30 hores, hora espanyola, i acabà a les 22.30 hores i quan gairebé ja no hi havia llum a Londres.
L’encara número 2 del món, perquè ben aviat serà el número 1, plorà com mai quan Federer llançà la darrera pilota fora. Ja tenia el seu torneig favorit, el seu títol número 33 de l’ATP, el seu quart Gran Slam i, després de 42 anys, un tennista espanyol assolia la glòria a la pista central de l’All England Club. A més, igualà el mític Bjorn Borg, el darrer tennista que guanyava la mateixa temporada a París i a Londres.
Nadal jugà els dos primers sets de manera increïble, semblava que era ell el cinc vegades campió i l’especialista sobre aquesta superfície. El número 1 del món demostrava la seva classe i qualitat en cada joc però no era al nivell necessari per fer perillar el triomf del mallorquí, que després de la seva exhibició en les dues primeres mànegues.
Amb 5-4 en el tercer set, que podia ser el definitiu, començà a ploure i l’aturada de mitja horeta afavorí Federer, que forçà el desempat i s’endugué la tercera mànega. I la mateixa història en el quart set, però amb la diferència que Nadal arribà en el tie break a gaudir d’un avantatge de 4-1 que el suís aixecà per acabar empatant el duel.
Agònic cinquè set
La igualtat continuà en la mànega definitiva. Però ja no hi hauria ‘mort sobtada’. I amb l’amenaça de suspensió per falta del llum arribà el trencament de servei del balear en el quinzè joc. No tremolà la mà al que serà el millor tennista del món, i potser, de la història. S’ha acabat l’era Federer. God save Rafel!