Fa poc més d’un any i mig que Mateu Cañellas es va posar al capdavant de la Conselleria d’Esports i ja n’ha vistes de tot color: el forat econòmic deixat per l’anterior Administració, els èxits de l’esport balear, tant en l’esport individual com en el col·lectiu, i els efectes de la crisi sobre els equips d’elit illencs. L’objectiu del conseller és portar la política esportiva de les Illes a un context que estigui en sintonia amb la societat del segle XXI, que sigui una eina social d’apropament al jovent i que estigui al servei de tots els esportistes de les Balears, tant aficionats de qualsevol edat com professionals.
Quan vàreu veure el que hi havia dins de la Conselleria, no us entraren ganes de fugir corrents?
Quan acceptes un càrrec ho fas amb la responsabilitat que comporta i mai no saps per on anirà. Al final, la cosa va ser més complicada del que ens pensàvem, però això no significa que després ho puguis deixar així com així. El compromís és important, encara que el que no puc assegurar és que d’aquí a tres anys no estigui tip d’això. De totes maneres, tothom té els seus problemes, la consellera de Treball té el conflicte de l’atur, Miquel Nadal té el de les fallides de les empreses aèries que afecten el turisme, i a mi m’ha tocat aquest.
Com pensau que és possible que s’arribàs a formar un desfasament tan gran entre el pressupost disponible i les despeses dins la Conselleria d’Esports?
Em costa molt ficar-me dins del cap dels anteriors gestors. El que crec és que quan gestiones has de tenir una idea i un projecte del que vols fer. Nosaltres hem de fer la nostra política esportiva amb els recursos que tenim. Si jo he hagut de llevar doblers als equips d’elit per donar més suport a l’esport de base, ho he fet. No és agradable, però he de prendre aquestes decisions. Quan un gestor perd de vista la realitat és quan no s’enfronta a la part negativa del que vol fer, no sé si és el que passà, però així és com ho veig a l’hora de gestionar.
Què pensau de la proposta del president Zapatero de crear un ministeri de l’esport?
Abans de voler muntar un ministeri de l’esport s’haurien de plantejar com veuen l’esport i definir quines competències tindria.
Què pot aportar aquesta Conselleria a la societat illenca?
Sempre he dit que tenc el futur de Balears a les meves mans i no només per dur joventut, és perquè duc joventut i esports. Quina eina tenim més bona que l’esport per poder transmetre valors als nostres joves? Avui dia és la millor tècnica per arribar fins a ells. L’esport trenca amb les barreres interculturals d’una manera brutal i sempre va per davant de la societat.
Com veieu el moment de l’esport d’elit a les Balears?
Des del punt de vista genèric hi ha equips que han fet molt bona feina. Per exemple, Joan Puigserver del Joventut Mariana s’ha mogut d’una manera espectacular per trobar patrocinadors. Tenim molts equips que estan fent una bona feina com l’Espanya d’hoquei, els dos equips de vòlei, el PDV i els equips de futbol que han pujat, i tots ells tenen una bona ajuda del Govern. En els esports individuals hem d’ajudar d’una altra manera. Hem de crear les circumstàncies perquè quan surti un nou talent pugui arribar a dalt. Per fer això, hem de tenir entrenadors ben formats i clubs que els puguin donar una oportunitat. A més, hem de donar assistència mèdica i beques perquè no hagin de patir a l’hora de desenvolupar l’esport.
Compensa invertir en Rafel Nadal perquè sigui la imatge de les Balears en comptes de repartir la inversió entre diferents esportistes amb menys notorietat però més barats?
Si ho hagués de fer la Conselleria d’Esports no, però ho fa la de Turisme, per això el que hem de tenir molt clar és el que fa cadascú. Nosaltres no hem de negociar amb Rafel perquè promocioni les Illes, ho ha de fer Turisme. De fet, les negociacions les porta Miquel Nadal. Allò que sí hem de fer és que hi hagi molt bona relació entre els nostres esportistes i el Govern per si en un moment determinat algú volgués tractar amb ells ho pugui fer. La meva feina en aquest sentit és fer que es puguin seure.
Hi ha qualque projecte per fer una gran obra com per exemple un circuit?
Som conscient que els pilots han de menester un circuit, fins i tot en tenc els plànols, però una instal·lació d’aquestes característiques costa 40 milions d’euros. Tenim el pressupost molt limitat i per fer una obra d’aquestes característiques hauria de llevar el doblers a qualcú, i a qui els trec si tothom està amb l’aigua al coll? Ara el que hem de fer és refermar el que tenim perquè la crisi es noti tan poc com sigui possible. En moments com aquest hem de ser valents i fer el que hem de fer i no el que mediàticament seria recomanable. El polític ha de ser aquell que faci el que ha de fer, encara que no sigui l’actuació més popular, hem de ser valents.
No us fa por que aquesta política us passi factura a l’hora de recordar què és el que ha fet aquest conseller d’Esports?
Hi ha dos tipus de fotos: la de quan ve qualque autoritat, en què em veuràs poques vegades; i l’altra, al costat de l’esportista, en què sí que hi som. Jo el que he de fer és gestionar el món de l’esport i, si ho faig bé, estaré tranquil. Si d’aquí a tres anys deix de ser conseller, tindré menys maldecaps i podré tornar a l’esport tranquil per haver fet les coses bé.
Com veieu la situació actual del Reial Mallorca?
Amb el Mallorca hi ha dos vessants. Per un costat, el Reial Mallorca SA, que és una empresa com qualsevol altra en la qual poc podem fer i la meva Conselleria no s’hi ha de ficar perquè estaríem intervenint una empresa. D’altra banda, hi ha el mallorquinisme, tots aquests sentiments annexos a un color, a un escut i a una història, això sí que em preocupa. És un mirall per als nins, un referent, i és preocupant perquè s’està trontollant per un problema empresarial. Voldríem fer qualque cosa, però el problema no el crea el nallorquinisme. Al camp no hi hauria d’haver xiulades, però sí que hi hauria d’haver ànims des del començament, perquè la part empresarial està afectant els onze jugadors que hi ha sobre el camp.
Ara especulem, si es jugàs un euro en una aposta per al proper Barça-Madrid, quin seria el vostre resultat?
Jo crec que serà un 3-1.
Hi ha hagut contactes perquè la selecció balear de futbol jugui aquest Nadal davant Guinea?
Sempre que arriben aquestes dates sorgeixen aquestes coses, però si hem de gastar qualque cosa serà per refermar el que ja tenim. La selecció autonòmica està instaurada i funciona, com en tots els esports, i participen en les competicions estatals.
I davant d’un altre estat?
Això ja no és esport, és política. Estic en contra de polititzar l’esport perquè una cosa que ens uneix la usaríem per separar-nos. Si jugues contra un altre país, sembla que són dos països i que cerques la disgregació. Això s’ha de discutir al Parlament en l’àmbit polític i al camp s’ha d’anar a veure un espectacle.
Com van les reformes de les diferents instal·lacions que depenen de la vostra Conselleria?
Enguany ens hem centrat en Cala Nova, a Prínceps també es fan coses, però la nostra intenció és que quan acabi aquesta legislatura estiguin totes condicionades. A Manacor només falta connectar una canonada que està pendent d’uns permisos; a Son Llàtzer ens trobam també en la fase final; Cala Nova s’ha renovat i enguany donarem prioritat a Prínceps.
Quins són els grans objectius per al 2009?
Aconseguir que les subvencions cobreixin tot el mapa d’ajudes, encara que la gran aposta serà la tecnificació. És a dir, que els que en saben desenvolupin un model de tecnificació, de formació i de suport biomecànic i biomèdic.
Quan estarà definitivament instal·lada al Palma Arena la Conselleria d’Esports i Joventut?
Joventut ja hi serà aquest mes i esper que a mitjan febrer ja hi siguem tots.
Mirant aquest darrer any què pensau que ha faltat fer?
Agafar-me uns dies de descans (rialles).
"L’esport base no existeix"
No crec que hi hagi esport base. Aquest parteix de quan en els anys 60 o 70 es va pensar com es podien aconseguir esportistes d’elit. La idea va ser que si tenim molta gent que practica, molta base, arribarà un moment en què qualcú destacarà i es convertirà en un esportista d’elit. Ara som al segle XXI, la societat ha canviat, hi ha més oci, més problemes relacionats amb el sedentarisme, hi ha una gran pressió per l’estètica –abans tothom estava prim perquè no hi havia menjar i ara sobra–, problemes com la bulímia i l’anorèxia, problemes de psicomotricitat perquè els nins es passen el dia davant de la consola. La gent gran viu més i ha de menester fer activitat física per tenir una millor senectut. El concepte d’esport ha canviat totalment. No tothom que fa esport ho fa per arribar a ser elit, i també s’han d’atendre les seves necessitats. El més important d’això és que tinguem un concepte de l’esport adaptat al segle XXI, que considera tota l’estructura esportiva en funció de la societat que tenim.