Ja som els darrers de la classificació de la Primera Divisió. Si continuam així encara es pot donar la paradoxa de fer una bona Copa del Rei i baixar a Segona. El Mallorca ahir no va tenir sort; acabar el partit amb nou ho complica tot massa, però per una cosa o per una altra el Mallorca no ha funcionat, ni funciona, i només la Mare de Déu de Lluc pot dir si funcionarà. Llàstima del resultat a Pamplona perquè si el Mallorca hagués guanyat avui el dia hauria estat ben complet. Pel matí, bé pel matí i fins a les 15 hores, Rafel Nadal ens ha mostrat com juga a tennis un número 1 del món. Per cert, quina diferència entre els jugadors de tennis i els de futbol. Nadal ha jugat dos partits de cinc hores cada un en un interval de 48 hores; els jugadors de futbol ja es queixen si han de jugar un dimecres i un diumenge. Nadal fa declaracions just abans de botar a la pista; els jugadors de futbol estan sobreprotegits i semblen intocables; Nadal surt a la pista carregat amb bosses, raquetes, etc; per un jugador de futbol és impensable aquest fet.
El partit de Nadal ens feia veure amb esperança un dia que havia d’acabar amb la victòria del Mallorca, però potser era demanar massa. El Mallorca va fer com quasi sempre en aquesta Lliga: perdre. Manzano estarà content perquè tendrà una nova excusa, l’àrbitre, i mentrestant els vermells van directes, com a mínim, a Segona Divisió. I dic com a mínim perquè els 40 milions d’euros de deute ens poden fer encara anar més avall. Ara per ara necessitam un parell de victòries com el pa i per al Mallorca és vital recuperar la il·lusió i la confiança en les seves possibilitats. Equip en tenim, entrenador no ho sé. Ja diuen que si el president Alemany aconsegueix capgirar aquesta situació iniciaran el seu procés de canonització perquè haurà obrat el miracle. Amb miracles o sense ells, esperem que el Mallorca desperti, es posi les piles i aconsegueixi triomfs.