Prudència
No podem ser víctimes de l’optimisme. El Reial Mallorca guanyà diumenge a Sòria i féu una passa important cap a la permanència. Ja sabeu que, personalment, estic convençut que el Reial Mallorca continuarà una temporada més a Primera. Tinc dos clars candidats al descens –Recreativo i Numància–, però crec que hi podem afegir ja l’Espanyol, que tampoc no reacciona amb l’arribada de Pocchetino. Ah, i no descartaria, fins i tot, l’Sporting de Gijón. Però hem d’anar vius perquè a la primera volta el Mallorca encadenà dos triomfs en una oportunitat: guanyà el Numància a Son Moix i el Racing a Santander. És a dir, que ni un triomf diumenge que ve davant l’equip de Cantàbria no garanteix la permanència. Dit això, la veritat és que diumenge em vaig endur una ingrata sorpresa en comprovar una vegada més la mediocritat del Reial Mallorca de Gregorio Manzano. La segona part del partit fou, senzillament, infame.
L’auditoria
He estat crític, i encara ho som, amb la gestió de Vicenç Grande al Reial Mallorca, però ja he explicat en alguna ocasió que no m’agrada l’acarnissament que pateix l’expresident del Reial Mallorca. Ja sabeu que el consell d’administració del club vermell aprovà els comptes de la temporada passada sense cap problema, tot i que les declaracions posteriors a la cimera provocaren que quedàs enlaire un dubte sobre els comptes. L’auditoria que el president Mateu Alemany, molt encertadament, encomanà just arribar a la presidència ens ha tret de dubtes i ara ja sabem que no s’hi ha detectat cap irregularitat –almanco greu– mentre Vicenç Grande n’ha ocupat la presidència. Una altra cosa és que la gestió no hagi estat bona i s’hagin comès errades de consideració.
Clar, que en el món del futbol tot és relatiu i les coses canvien en poc temps. De fet, fa només dues setmanes pagar sis milions per Aduriz semblava una estafa. Avui, després que el davanter basc hagi marcat en els dos darrers partits i ja totalitzi set gols, quasi sembla no res. José Miguel García, que en reiterades oportunitats s’ha interrogat sobre diferents qüestions econòmiques, supòs que alena tranquil. Grande no s’ha enduit una saca plena de doblers a casa, ni cap a les seves empreses... La gestió de Grande no ha estat bona, però l’auditoria no hi ha detectat cap irregularitat greu. I ja sabeu que una cosa és gestionar malament i una altra de ben diferent tenir un comportament il·legal. Just una coseta més: m’heu de creure si us dic que el vicepresident José Miguel García ja no té interès a conèixer els detalls del viatge al Japó que protagonitzaren Mateu Alemany i Pere Terrasa anys enrere quan partiren a fitxar Okubo. No fa gaire exigia detalls de la despesa efectuada, però ja sabeu que en aquesta vida tot pot canviar en poc temps.
Superàvit
Una de les coses que ha canviat, i molt, en poc temps és el superàvit del Reial Mallorca durant la temporada 2007/2008. Inicialment, era de quasi sis milions d’euros i, finalment, quedà fixat en poc més de 700.000. Per què? Què ha canviat? Em diuen els que ho saben que ha canviat fonamentalment la fórmula de comptabilitzar algunes partides. Per exemple, ja s’han donat per perduts alguns ingressos prevists des de fa anys i mai no percebuts. Algun, per cert, de relacionat amb el japonès Yoshito Okubo. Hi ha altres partides que també es consideren impossibles de cobrar.
Els puros
Encara som fumador, però no de cigars. Sempre m’ha cridat l’atenció la imatge del secretari tècnic –perdó, director esportiu– Nando Pons amb un enorme puro a la boca. Us puc assegurar que no ho vaig demanar, però un bon amic, ben relacionat amb la planta més noble de Son Moix, em va fer saber ahir que els puros de Nando Pons són Montecristo Edmundo i que es poden adquirir en caixes de 25 unitats. El preu és de 234 euros. He intentat esbrinar com són aquests famosos Edmundo Montecristo i he pogut llegir que estan elaborats totalment a mà i que empren la mescla mitjana forta dels tabacs de Vuelta Abajo, que tenen un sabor clàssic, agredolç, fort i picant. Idò.
El judici
El jutjat social número 2 de Palma havia d’acollir ahir el judici per la demanda interposada pel Reial Mallorca SAE al Newcastle anglès. Es tractava, segur que ho recordau, de la partida de l’argentí Jonás Gutiérrez al conjunt anglès, sense que el Mallorca rebés cap tipus de contraprestació econòmica. El judici, que fou ajornat, tindrà lloc el proper 15 de juny. En el Reial Mallorca fan comptes percebre un mínim de quatre milions d’euros pel futbolista, tot i que no descarten que sigui més, molt més.
Samuel Etoo
El davanter Samuel Etoo no s’oblida del Reial Mallorca. En unes polèmiques declaracions a la revista francesa Sportweek va dir, una vegada més, que "el club del meu cor és el Mallorca i actualment faig feina pel Barça". Idò.
Atlètic Balears
Som un admirador de Paco Soler. La seva trajectòria és, senzillament, excepcional. Soler, soci del Reial Mallorca, treballa ara per Inverfutbol, l’empresa d’intermediació de futbolistes propietat de Bartomeu Cursach i manté, per tant, una estreta relació amb Fernando Crespí, president de l’Atlètic Balears. Tot fa pensar que Paco Soler serà el nou entrenador de l’equip per a disgust d’un grapat d’incondicionals blanc-i-blaus, que consideren que un mallorquinista declarat mai no hauria de poder dirigir l’Atlètic Balears. "Et pots imaginar Manolo Jiménez a la banqueta del Betis?", em va demanar un acèrrim seguidor de l’Atlètic Balears. Vaig trobar que tenia raó. Ara bé, podeu estar segurs que Soler està perfectament capacitat per aconseguir la permanència. N’estic convençut. Soler és ara per Nigèria, però em diuen que demà ja serà a Mallorca.