Un partit de tòpics

Quina derrota més dolorosa! El Reial Mallorca perdé (0-1) davant el Racing de Santander en el temps de perllongació, quan l'empat semblava ja una sentència definitiva i, fins i tot, un bon resultat. Ahir, fou un partit farcit de tòpics. De fet, les estadístiques semblava que avorrien el Mallorca. Era fàcil, idò, pronosticar una victòria vermella. El Racing just havia sumat un punt lluny de Santander aquesta temporada i feia quasi nou mesos que no sumaven els tres punts a domicili.

I ja sabeu que les estadístiques es fan per poder ser trencades. És clar, el conjunt de Miguel Àngel Portugal i el mallorquí Pau Albertí -preparador físic- guanyaren i acabaren així amb les estadístiques. I feren bo el tòpic. A més, també es va fer bona la dita que diu que "qui perdona ho acaba pagant". El Mallorca dominà i, fins i tot, acaparà la possessió de l'esfèrica durant molts minuts. Disposà de més i més clares oportunitats, però no encertà i acabà patint una derrota inesperada.

Michael Laudrup, amb les baixes per lesió d'Ayoze, Pina, Tejera, Kevin i Sergi Enrich, i Rubén, per sanció, convocà tots els disponibles amb la presència -a la fi!- del solleric Tuni, que disputà el seu darrer partit el 7 de gener. Ahir, com quasi sempre, Aouate, jugà a la porteria. En defensa, Cendrós i Corrales -Ayoze i Kevin estan lesionats- ocuparen els laterals amb Nunes i Ramis com a centrals. En el centre del camp, Joao Victor i Martí foren els pivots amb Pereyra i Castro a les bandes. En atac, Webó, i just per darrere, De Guzmán.

La setmana havia estat intensa, amb reunions al més alt nivell, bregues en els entrenaments i una intensa rumorologia que apuntava la possibilitat que Portugal fos destituït si el conjunt cantàbric era derrotat a Palma. El tècnic capgirà l'esquema i cedí el control de la pilota al Mallorca. El Racing havia de menester el triomf a totes passades i Portugal, com acostumen a fer tots els tècnics en els moments de més dificultats, apostà per guanyar en solidesa defensiva i convertir en prioritari no rebre gols.

Ben aviat quedà clar que el Mallorca no estava ahir gaire inspirat, tot i que controlà territorialment el partit en tot moment. Un potent xut de Joao Víctor i una clamorosa ocasió de Webó a boca de canó, que aturà un espectacular Toño, foren les més clares ocasions de la primera meitat. El partit era xerec, però els homes de Laudrup eren millors que un Racing que, pràcticament, es limitava a defensar la seva porteria.

El Mallorca no tenia intensitat, els faltava mobilitat i nervi, però dominava, marcava el ritme del partit.
La segona meitat començà sense canvis, tot i que la primera aproximació amb perill fou pels homes de Portugal.
El Racing, a poc a poc, demostrà que no es conformava amb el resultat inicial i cercà la victòria. El Mallorca, evidentment, tampoc donava per bo el punt i Laudrup no tardà a cercar solucions. Donà entrada a N'Sué en substitució d'un inèdit De Guzman i, poc després, Víctor suplia Castro, molt apagat. El Mallorca no reaccionà, sinó que mentre el cronòmetre avançava el Racing anava mostrant símptomes de recuperació. L'equip de Portugal semblava que cregués, aleshores, en les seves opcions de victòria, mentre que el Mallorca es mostrava sense idees ni profunditat. Així i tot, Víctor va fallar una claríssima oportunitat a boca de canó. Faltaven encara deu minuts per al final i foren molts els mallorquinistes que començaren a enfilar el camí de retorn a casa. El duel era soporífer, insuportable.

Portugal va moure la banqueta a la recerca d'una victòria balsàmica per a l'equip i per la seva situació personal -ben a prop de la destitució-. Serrano, nou mesos després, retornà als terrenys de joc i en una bona combinació amb Bolado, aconseguí superar Aouate. No hi havia temps per a més. El Racing havia sumat tres punts d'or en el temps afegit. El Mallorca havia exhibit la seva pitjor cara, tot i que el càstig era massa dur pels mèrits d'uns i altres.