Binissalem toca el cel. L’equip del Raiguer ja és de Segona Divisió B, després de superar per 3-1 el Reial Madrid C en el partit de tornada de la fase final d’ascens i fer encara més bo el 0-2 aconseguit una setmana abans a Valdebebas. L’alegria es desfermà a Can Fetis abans que el col·legiat tingués temps d’assenyalar el camí cap als vestidors. El segon gol de Javi, tercer dels blaus, en el minut 95, va ser el senyal perquè els seguidors del Binissalem envaïssin el camp per aferrar-se als seus jugadors, un grup d’homes que aquesta temporada no ho podia fer millor: primer, la Copa Federació, i després, l’ascens a Segona Divisió B.
El guió de la primera part va ser el previst: el Reial Madrid C controlant la pilota i el Binissalem, ben tancat al darrere, evitant concedir ocasions al rival i cercant les seves a la contra. Tomeu Pons va confiar en els mateixos onze jugadors que van aconseguir guanyar a Valdebebas per 0-2, mentre que José Manuel Díaz introduí diversos canvis i donà entrada a Fran del Sol. Sorprenentment, deixà Belima a la banqueta, l’home més incisiu en l’anada.
Si hi va haver un futbolista destacat en els primers 45 minuts aquest va ser el porter del Binissalem, Ricardo. La seva primera intervenció va arribar als sis minuts de joc, quan desvià a córner un xut de Jordi i, només un minut més tard, un altre de Sobrino.
Amb el transcurs dels minuts, el filial blanc va anar perdent embranzida, mentre que l’equip mallorquí es trobava de cada vegada més còmode en el camp. Forteza, Contreras i López van provar sort per part del Binissalem, però sense inquietar el porter Pacheco.
L’ocasió més clara per al Madrid en la primera part fou la va tenir Fran del Sol. El davanter guanyà l’acció a Toni Salas i, sol, no pogué superar un inspirat Ricardo.
En la segona part, l’equip madridista va redoblar els esforços ofensius, però el Binissalem continuava ben plantat en defensa, avortant els intents blancs abans que inquietassin Ricardo.
Batalla tàctica
Díaz va moure la banqueta cercant la verticalitat de Belima com a darrer recurs per trencar la resistència dels mallorquins. No va ser gràcies a l’extrem, però el Madrid C aconseguí emmudir el Miquel Pons gràcies al gol de Fran del Sol, que encertà amb el fons de la porteria en una jugada embogida dins l’àrea blava i en la qual Ricardo no va poder fer res per evitar el 0-1.
Tomeu Pons va reaccionar aviat i va fer entrar Javi, Tito i Àngel, herois de l’anada i, finalment, executors en la tornada.
Fidel al seu estil de lluita, Àngel va perseguir una pilota que, en principi, semblava franca per al porter madridista, però el davanter binissalemer es va estirar tant com va poder per avançar-se a Pacheco i enviar la pilota al fons de la porteria. Era l’empat, un gol que enterrava les esperances blanques.
Per si amb això no n’hi hagués prou, en una nova contra dels binissalemers, Javi Fernández es plantava tot sol dins l’àrea i forçava el penal i l’expulsió de Derik. El mateix davanter va transformar la pena màxima i va contribuir a la bauxa que ja es vivia al voltant del terreny de joc. Tito, amb el temps ja complit, envià el tercer dels mallorquins al pal després d’una gran jugada d’Àngel.
La festa no s’havia acabat, faltava la traca final de Javi. El davanter va tornar a fer gala de la seva velocitat per arribar tot sol a l’àrea blanca per fer el 3-1 definitiu. Era el minut 95 i l’afició no va necessitar sentir el xiulet final del col·legiat per sortir al camp per celebrar-ho amb un equip que enguany s’ha cobert de glòria amb l’ascens a Segona Divisió B i la Copa Federació.
