Joaquín Caparrós (Utrera, Sevilla, 1955) s'ha convertit en l'estendard d'un Mallorca que basa la feina en la competitivitat extrema que transmet el tècnic i que ha portat l'equip a la segona posició de la taula després de tres jornades. De la mateixa manera que damunt la gespa, l'andalús mostra el seu nervi també davant la premsa per explicar com veu aquest inici de temporada i com analitza una plantilla amb moltes cares noves i en la qual un nom sobresurt per damunt de la resta, el de Giovani.
Com vós deis, ja ha començat el "lío" i després de tres partits el Mallorca és segon. És per estar-ne satisfet, no és ver?
Estam satisfets amb el que hem fet fins ara, però en el món del futbol això ja és història. No s'ha de mirar enrere, sinó que s'ha de treure el màxim profit al descans i al treball que s'està fent per al següent partit. La resta no val, aquests punts ja no ens els llevaran i ara hem de continuar en una línia ascendent.
Miño, Arizmendi, Antonio López, Javi Márquez, Geromel, Conceiçao, Giovani... Tot i les modificacions que ha patit la plantilla, amb set cares noves, l'equip ha respost. Quines sensacions us transmet?
Les sensacions són bones perquè ja havíem dit que hi havia una continuïtat de la feina de la temporada passada. La gent ha vingut molt bé de les vacances, perquè han fet els deures que els posàrem i això ha fet que treballàssim bé.
Giovani ha estat el darrer a arribar i ha suposat una gran injecció d'il·lusió per a tot el mallorquinisme. Entrava dins els plans del disseny de la nova plantilla?
En principi era un futbolista a qui no podíem accedir pel seu cost. Tots sabem les limitacions del club, enguany fins i tot s'ha rebaixat el pressupost per la sortida del concurs. Nosaltres ens havíem encaminat a una sèrie de futbolistes, però a mesura que passaven els dies, els contactes de Llorenç ens donaren aquesta opció. Es va anar madurant i fins a darrera hora estiguérem esperant Zigic, i en aquest moment va ser quan realment tinguérem l'opció. Ens haguérem d'anticipar a altres equips no només de la nostra lliga, sinó també d'àmbit europeu, i per tant n'estic content. Ara, cal esperar que totes les expectatives que hi ha posades en ell es compleixin, i que ell també ajudi els seus companys, perquè els seus companys l'ajudaran.
Heu anomenat Zigic. Es volia un davanter de característiques oposades al mexicà i no ha arribat. Això com s'entén?
El mercat és el mercat i no és fàcil trobar un futbolista com Giovani. Si et dóna l'oportunitat d'aconseguir-lo en veure que l'altra opció era impossible, no es pot desaprofitar.
Un que sí que té més perfil de Zigic és Arizmendi, una petició vostra...
No és tant del perfil de Zigic. És un futbolista que, com que la plantilla és curta, pot jugar per les dues bandes, però no és un davanter de referència, és més polivalent.
Doncs se l'ha fitxat per la seva polivalència?
Sí, per les seves opcions. Igual que Giovani, pot jugar en diferents posicions, però repetesc que en una plantilla curta com la que tenim, volem veure al·lots del B, necessitam algun futbolista que pugui jugar en diferents posicions.
Perquè en atac, la polivalència és el que caracteritza l'equip, ja que no hi ha aquest davanter de referència.
Sí, l'any passat ja jugàrem amb Víctor, amb Alfaro, amb Álvaro, amb Tomer, i ara tenim més opcions.
Ha sortit Ramis i han arribat Geromel i Conceiçao. Els dos brasilers són parella de centrals cridada a ser titular?
Ja ho veurem, perquè la competició és molt llarga i malament ens aniria si només comptàssim amb 12 o 13 jugadors. La plantilla és curta, vénen targetes, lesions, per desgràcia, i estat de forma dels jugadors. Independentment d'aquests dos futbolistes, en posicions determinades com el centre de la defensa sí que hem d'estar ben coberts, perquè la temporada és molt llarga.
Com encaixau la suplència de Bigas en el tercer partit de Lliga després d'haver estat titular en els dos primers en la filosofia del futbol formatiu?
Això no és futbol formatiu, és l'alta competició.
L'afició del Mallorca té clar que patirem. Gaudirem?
Com l'any passat. Es va patir i al final es va gaudir. No conec cap equip que no pateixi. El Madrid i el Barça també hagueren de patir per gaudir. No conec cap professió que abans no hagis de patir. Hi haurà resultats i partits bons i dolents, però al final el que et posen és l'objectiu final, que és el de la competició, i et diverteixes quan aconsegueixes els objectius.
L'objectiu de l'equip és clar, la permanència. Però es pot somiar en alguna cosa més?
Sí que l'objectiu és la permanència, però sobretot hem de ser ambiciosos i no només els dies de partit.
Quins arguments pot donar l'equip a l'afició per cridar-la a anar a l'Iberostar Estadi?
Doncs els mateixos que l'any passat. La temporada passada la gent es va anar enganxant a l'equip; al final vàrem tenir un final il·lusionant per a la gent i aquesta és la línia a seguir. L'aficionat el que vol és actitud i compromís; i després, cadascú en les seves característiques, que posi tot el seu talent al servei de l'equip.
El projecte esportiu posava molt èmfasi en la importància del pes del futbol formatiu. Com s'entén que, per exemple, el lateral esquerre estigui ocupat per un futbolista veterà com és Antonio López?
És normal, s'ha de tenir una mescla de joves i veterans. Futbolistes amb un perfil com el d'Antonio López el que fa és enfortir tots els nins que comencen. És gent que té experiència, que ha aconseguit títols i quan veuen com treballa, com viu el futbol professional, doncs és molt important. En un club com el Mallorca o en qualsevol altre.