Rompre l'estètica elitista i irreal de l'espai públic

El 18 d'octubre de 2022 Begoña i el seu fill van ser desnonats. Tot i estar treballant, el preu del lloguer inassequible les va treure al carrer. Es van trobar de cara amb la realitat de tenir trenta-tres anys cotitzats, tota una vida fent feina i no poder viure el dret fonamental d'un sostre. El fill va anar a viure a casa un amic seu, Begoña al seu cotxe. Va ser després d'uns mesos quan decidiren anar cap a Son Hugo a viure a una caravana. Actualment, ja fa dos anys i mig que són allà. Ara Begoña, que té seixanta-un anys, treballa de revisora de l'O.R.A a Calvià i aspira, igual que el seu fill de vint-i-quatre anys, que també està treballant, a poder tornar a viure a un pis.

El pàrquing de Son Hugo ja no és tan sols un pàrquing, ni la història de Begoña i el seu fill és una història aïllada. Les dades dels censos de l'Ajuntament estimen que ja hi ha 60 caravanes a Son Hugo, 51 a Son Güells, 24 a Ciutat Jardí i 21 a Son Dameto Dalt. És el mirall d'una ciutat. El mirall del que no es vol veure ni vol ser mostrat. És la imatge nítida de l'emergència d'habitatge dels residents a Mallorca. Treballadors expulsats del mercat immobiliari pels preus delirants del lloguer, el turisme desbocat i l'especulació legalitzada. I és que, com diu Begoña, «ser caravanista a Mallorca no és un estil de vida elegit, és un dany col·lateral a l'habitatge.»

Ordenança (In)Cívica

L'Ajuntament de Palma, sempre tan atent a l'equilibri estètic urbà, el 2024 va voler resoldre el problema mitjançant una Ordenança Cívica, ara ja ben coneguda com a Ordenança (In)Cívica. Pràcticament la mateixa que es va voler aprovar, fallidament, el 2014, amb el govern de Mateu Isern. Amb l'elegant eufemisme de "millora de la convivència", aquesta Ordenança afina la seva punteria: multes de fins a 1500€ per jugar a pilota, fer reunions, fer cultura autogestionada, fer art, treballar al carrer o viure a l'espai públic. Segons la teoria, es cerca garantir l'ús harmoniós dels espais públics. A la pràctica, significa harmonia pel turisme i el capital immobiliari, i silenci per la resta.

Després de la resolució de l'Ordenança, el maig del 2025, Begoña, juntament amb Javier, un altre company que viu a Son Hugo, decidiren fer-li front als plens de l'Ajuntament, en representació dels caravanistes. Després de protestes i al·legacions feren constar que no s'adequava al Decret Llei 74 -en el context de caravanes i autocaravanes a Espanya, es refereix a la Instrucció 08/V-74 de la Direcció General de Trànsit (DGT) i estableix que una autocaravana pot estacionar a qualsevol lloc on estigui permès l'estacionament de vehicles, sempre que es compleixin una sèrie de condicions- i l'Ordenança fou modificada, excloent als caravanistes d'entre els seus punts i retrocedint al que hagués vengut a ser un desnonament encobert.

Avui dia a Mallorca es pot viure a caravanes, però sempre que no sembli que hi vius. És a dir: sense estendre roba, sense treure cadires o tendals, sense qualsevol altre element que pugui sortir del perímetre de la caravana. Vaja, sense respirar molt fort.

Una caravana com a llar

Begoña, capdavantera de la lluita pels drets dels autocaravanistes, anomenada pels seus propis veïns com a batlessa de Son Hugo i homenatjada pels mateixos amb una placa aquest passat mes de maig, reivindica la paraula comunitat en lloc d'assentament. Explica que a Son Hugo es coneix tothom i que no és com un pis on només coneixes el de dalt i el de baix. És tornar als valors comunitaris fent les menjades plegats, compartint recursos i organitzant-se per a fer les compres necessàries i la gestió de residus. «Els valors que ens fan ser cívics i humans són precisament els que es tenen en xarxes de suport. El que tenim nosaltres aquí són els valors totalment contraris a ser una persona incívica. Aquí no es malgasta menjar. Es comparteix tot, ens ajudem mútuament.»

Viure a una caravana no només és viure sota constant amenaça de multes, també suposa dificultats diàries. Segons Begoña, les climatològiques són les més complicades. El fred de

l'hivern i la calor de l'estiu. Vigilar i controlar el consum d'energia, els minuts exactes per posar a carregar el mòbil o els estris de feina. Comprar gel cada dos dies i alimentar-se sobretot de conserves per la falta d'una nevera funcional.

L'incivisme

«Se sent impotència quan se t'estigmatitza per viure així, quan la situació ve de gestions polítiques. Quan et tracten de criminal, com Fulgencio Coll que digué que l'Ordenança «nos protegerá de los criminales». També se sent impotència quan, a més, es plantegen restriccions com aquesta Ordenança. Després, tota aquesta impotència et dona energia per defensar els drets que et pertoquen.»

N'hi ha que s'aferren a la idea que les caravanes són incíviques i estan a un «buit legal» perquè no estan a una àrea habilitada. Ni estan a cap buit legal ni tampoc hi ha cap àrea habilitada a Mallorca.

Com digué Begoña al ple del 24 de maig: «Senyor Jaime Martínez Llabrés, què és realment lo incívic aquí?»

Problema d'habitatge

Incívic no és viure a una caravana, sinó no poder accedir a un habitatge. Qui perpetua un sistema que exclou i que permet que cents de persones hagin de viure així sense voler-ho. Incívica és la falta de regulació de l'habitatge, dels preus del lloguer i dels pisos de lloguer turístic, quan avui dia n'hi ha més de 15.000 no declarats.

Gestió de l'espai públic

Incívic és fer que l'espai públic deixi de ser un bé comú per ser un decorat gestionat per l'Ajuntament a favor dels interessos privats. Com si la ciutat només tingués espai per turistes, terrasses i selfies amb la Seu de fons. Multar a tothom que rompi l'estètica del turisme premium.

La caravana de Begoña no molesta per lletja, sinó perquè recorda i evidencia la realitat dels ciutadans de Mallorca que es troben fora de la seva elit i el seu lobby de consum.

És una vergonya tenir un model de ciutat que prioritza el benefici d'uns pocs abans que el dret a existir. Per això l'Ordenança no és una qüestió d'harmonia ni de civisme. És una eina de gestió de l'espai públic com a negoci, no com a dret. És un instrument per a perseguir i invisibilitzar la precarietat visible. No es persegueix el desordre, es persegueix la pobresa. Si Cort vol que el carrer estigui net, que s'entengui, net de «pobres».

Tal vegada si es plantegés invertir en edificis de lloguer social no seria necessari parlar d'habilitar àrees per caravanes. I igualment, les polítiques públiques i de regulació de l'espai no haurien d'excloure sinó integrar i repensar aquestes zones com a zones habilitades amb serveis.

Tot i que en el tema de l'Ordenança Cívica, els caravanistes han quedat exempts, tot i que algun dia Begoña trobi un pis on quedar-se, té clar que continuarà en aquesta lluita. En la lluita del dret a viure i en la lluita d'habitar espais públics. Per la nena que vol jugar a pilota, pel pallasso de carrer, per qui es vol reunir a la fresca o per qui té el carrer com a llar. En definitiva, per qüestionar el significat de la paraula civisme.