L’Ajuntament ha començat els tràmits per fer fora la gent que viu a l’antiga presó, però no ha fet pública cap alternativa.
La realitat és que els serveis socials de Palma estan saturats i les entitats ciutadanes que treballen en l’àmbit de l’habitatge consideren que «no hi ha alternativa materialitzable a curt termin»i. En el 2025 més d'un miler de persones vivien ja a un dels 37 assentaments de barraques que hi ha a la ciutat. Més del 70% d'aquestes persones no compten amb cap mena d'ajut social.
Els treballadors de Ca l’Ardiaca denuncien que les instal·lacions del centre «han quedat obsoletes» i que no són suficients per a tota la demanda que hi ha de gent. El delegat de l’STEI a l’IMAS denuncia que les plagues de xinxes i sarna són constants, les dones de la neteja no donen l’abast i hi ha falta de personal.
El novembre de 2024, la xarxa d’inclusió social de l’IMAS tenia 571 places als centres. L'abril de 2025 hi havia una llista d'espera de 150 persones sense llar per accedir al servei de primera acollida, primera passa per a poder rebre atenció.
La realitat és que volen eludir la competència pròpia que té l'Ajuntament d'atenció immediata a les persones que quedaran al carrer a conseqüència de l'actuació municipal. Per no assumir aquesta competència es dediquen a fer una crida oberta i traslladar el problema a altres institucions com l'exèrcit o el Bisbat.
Des de les entitats prohabitatge digne es demanen «Realment poden confiar les persones que es troben aquí dedins que si abandonen voluntàriament aquesta setmana el lloc on viuen l'Ajuntament els proporcionarà una solució? O només és una estratègia per efectuar el desnonament sense conflicte? On aniran les persones que abandonin l'Antiga Presó?» La resposta és evident, «l'Ajuntament està condemnant a més de dues-centes persones a viure al carrer.»
L’exemple de Badalona
Tenim l'exemple del que va passar després del desallotjament del B9 a Badalona: persones anant, literalment, a viure davall un pont, amb tendes de campanya, dispersades arreu de Catalunya en instal·lacions de la Generalitat... o del desallotjament de Can Rova a Eivissa, que va deixar 300 persones al carrer sense un allotjament, famílies senceres que han tornat a muntar un assentament perquè els Serveis socials no els han donat cap alternativa residencial.
Des de les entitats expliquen que «Veim com els polítics professionals de tot l'espectre polític han estat prioritzant la seva representació parlamentària i els seus interessos partidistes davant retallades de drets i l'agreujament de la crisi i de les condicions de vida de la classe treballadora. De res ens serveix que després de 8 anys de govern autonòmic i d'Ajuntament de Palma on l'esquerra parlamentària no només es va mostrar incapaç de revertir la situació sinó que es va agreujar durant aquells anys, es presenti aquests dies com la solució i l'alternativa per la classe treballadora de la nostra illa.»
Crisi d'habitatge, l'element central
«Cada pic hi ha més persones que es veuen abocades a viure en infrahabitatges, caravanes o al carrer. Però, la falta d'accés a un habitatge no afecta només el sector més pauperitzat de la societat, sinó que és transversal a tota la classe treballadora. No es pot entendre la crisi d'habitatge que vivim, sense emmarcar-la dins un sistema que ens aboca a la misèria. L'habitatge no pot ser mai un negoci, ha d'estar al servei de la classe treballadora», diuen des de les entitats.
Assenyalen «la impossibilitat de què cap persona visqui en condicions de misèria, al carrer o en infrahabitatges, dins el sistema capitalista» i afegeixen que «el negoci de l'habitatge i l'especulació immobiliària es posa per damunt dels nostres interessos. Només a les Illes Balears, 105 mil habitatges estan buits i 105 mil s'empren només uns dies a l'any, representant 1/3 del parc d'habitatge a les Balears. El preu dels lloguers no deixen de créixer i se continua permetent el lloguer vacacional mentre s'executen desnonaments diàriament per governs i ajuntaments de tot l'arc parlamentari».
Criminalització
Les entitats també expliquen que «en els darrers mesos hem hagut d'escoltar discursos entorn dels residents de l'Antiga presó, que els criminalitzaven per estar en la situació que es troben, o pel seu origen o color de pell. I això no només apel·la al govern, els discursos reaccionaris estan presents cada dia als mitjans i els reprodueixen gran part de la societat. També, hem vist com s'ha militaritzat la zona per part dels cossos policials, s'ha identificat a tota persona que hi viu, amb l'amenaça d'aplicar mesures en cas de situació irregular... L'Ajuntament de Palma, com és tendència arreu de l'Estat, augmenta els pressuposts en recursos policials, amb l'argument de la seguretat, i castiga aquells que cerquen una alternativa al món de misèria que vivim».