La llengua pròpia dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, la llengua pròpia de Margalida Prohens, la llengua catalana, ha tornat ha ser rebutjada per les institucions europees per culpa d’un Estat espanyol incapaç i inútil per a fer-ho possible.
La llengua pròpia de Francina Armengol (que és presidenta de les Corts espanyoles gràcies al compromís que el català seria oficial a la UE), ha tornat a ser deixada de banda pel Govern espanyol que només ha gesticulat a favor de l’oficialitat, però que no ha volgut ser útil als interessos dels deu milions de catalanoparlants.
A petició de Polònia, que ostenta la presidència de torn, el Consell d'Afers Generals de la Unió Europea ha decidit ajornar la votació sobre el reconeixement del català com a llengua oficial al continent. Una discussió que inclou l'euskera i el gallec.
En les primeres intervencions, els ministres d'estats com Alemanya o Itàlia ja han demanat la retirada de qüestió de l'ordre del dia davant els dubtes legals i econòmics que encara mantenen. Una decisió que finalment s'ha acabat prenent.
A les reticències alemanyes i italianes, s'hi sumen Finlàndia, Suècia, Croàcia, França i Bulgària. Fins a una desena d'estats membres han considerat prematur prendre una decisió en la reunió d'aquest dimarts.
Finalment, la votació s'ha posposat a proposta de la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Polònia.
El setembre i el desembre del 2023, la Moncloa ja va haver de retirar la votació sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea.
De moment, la lluita per l’oficialitat del català a Europa, continua.
