Els tribunals de les Illes Balears a partir d'ara només faran servir topònims en català

L'organització 'Fem-ho en Català' ha aconseguit que el ministre de Justícia ordeni a tots els jutjats i tribunals de les Illes Balears que emprin els topònims oficials i catalans de les seves seus. Així, amb independència de la llengua en què es redacti la documentació, sempre s’emprarà «Maó», «Palma» o «Eivissa» i no «Mahón», «Palma de Mallorca» o «Ibiza», com passava fins ara.

Que el Poder Judicial empràs denominacions no oficials en les seves actuacions era «un fet inacceptable i incomprensible» tenint en compte que estan sotmesos a l’imperi de la llei. La legislació que regula la toponímia és clara: tots els topònims oficials de les Illes Balears són, a tots els efectes, en català.

«La depuració i castellanització dels topònims són eines per a esborrar la nostra memòria i identitat lingüística. No és una amenaça que només existís durant la dictadura de Franco, és més viva que mai. Al País Valencià ho pateixen ara, però a les illes també ho patim. La presència de la nostra llengua a l’administració de justícia és anecdòtica i som conscients que aconseguir que els jutjats emprin denominacions en català és una fita petita, però creim que és un important acte de justícia», explica Fem-ho en Català. Cal recordar que per desgràcia l’ús del català en els procediments judicials, és mínim, per exemple, en les instàncies superiors hi ha només un 2,27% de sentències i interlocutòries en la nostra llengua.

La legislació del Poder Judicial tracta l’ús de llengües oficials no castellanes com un dret secundari i opcional. El Consell de Ministres del Consell d’Europa ha advertit en nombroses ocasions a l’Estat espanyol per l’incompliment reiterat de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), ratificada per l'Estat espanyol. El passat mes de novembre es va aprovar la Llei Orgànica del Dret de Defensa, que introduí el dret d’emprar llengües oficials en òrgans amb jurisdicció a tot l’Estat, com el Tribunal Suprem. En qualsevol cas,«encara hi queda molt de camí per a fer efectiu el dret de tria lingüística dels òrgans de primera instància, els més freqüentats per la població en general» assegura Fem-ho en Català.