El passat dissabte, 4 d'octubre, la Plataforma per la Llengua va iniciar el cicle de tallers d'assertivitat lingüística que se celebren aquest mes a les Illes Balears. La seu de l'Institut d'Estudis Eivissencs va acollir el primer taller d'assertivitat lingüística impartit per Àstrid Bierge, coordinadora de Tallers per la Llengua, una entitat que dona recursos conductuals als parlants perquè s'acostumin a mantenir-se en català.
Aquest pròxim dissabte, 11 d'octubre, aquests tallers arribaran per partida doble a Menorca, on a les 10.30 h es farà una sessió a l'IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella, i a les 16.00 h se'n farà una altra al Centre de Convencions des Mercadal.
En aquests tallers, s'hi ofereixen recursos i estratègies perquè tothom pugui parlar en català amb naturalitat. Entre altres recursos, els participants aprenen a intervenir decisivament sobre els prejudicis més habituals que afecten la selecció de llengua en els diversos contextos socials, com també comprenen les causes dels hàbits lingüístics predominants entre la població catalanoparlant i els efectes que exerceixen sobre la salut social del català.
Aquests tallers són fonamentals per a adquirir competències amb la finalitat d'actuar sobre els usos lingüístics d'altres persones des d'una perspectiva estratègica (no basada en la instrucció directa). Val a dir, que la submissió dels catalanoparlants al castellà és un dels dos factors que contribueixen a explicar la residualització del català, juntament amb l'ordenament jurídic lingüísticament discriminatori de l'Estat espanyol.
Segons Bierge, «la immensa majoria de catalanoparlants que canvien de llengua ho fan per iniciativa pròpia, atès que no els ho demana l'altre interlocutor». No obstant això, afirma que, «canviar l'hàbit depèn exclusivament d'un mateix». D'aquesta manera, aquest cicle de tallers d'assertivitat lingüística aporta als participants les eines adients per a modificar les conductes lingüístiques submises que estan tan arrelades en el subconscient dels catalanoparlants, un grup lingüístic caracteritzat per no ser parlants emancipats, com sí que ho són els parlants de les llengües normalitzades. Per consegüent, amb una nova conducta lingüística, els catalanoparlants que mantenen el català podran guanyar en autoestima: tot i que cedir a parlar la llengua dominant permet, al principi, estalviar esforços i evitar connotacions i conflictes, el fet de sotmetre-s'hi també genera emocions desagradables i suposa una baixada en l'estatus social.
«Per a la llengua, a més, la qüestió clau és que poden servir de model per a altres parlants i contribuir a eixamplar l'espai lingüístic en què se senten còmodes mantenint-se en català. Com més parlants s'hi mantenguin, la massa crítica pot fer que la comoditat sigui col·lectiva i acabarà forçant els parlants de la llengua dominant a aprendre la llengua minoritzada», remarca la Plataforma.