De vegades, enmig d’una conversa o mentre escrivim un missatge, potser ens sorgeix un dubte que dura un segon però ens fa vacil·lar: hem de dir quan hàgim arribat o quan haguem arribat? I hem de parlar del que farem quan hàgim acabat la feina o quan l’haguem acabada? Totes dues formes sonen familiars, però no tenen el mateix valor ni el mateix ús.
D’entrada, hem de tenir en compte que el verb haver pot tenir més d’un significat. D’una banda, és l’auxiliar que permet formar temps compostos (com el perfet, que fem servir quan diem que hem pujat al Massanella) o la perífrasi d’obligació (que fem servir quan ens adonem que havíem d’escriure a algú i no ho hem fet). De l’altra, pot funcionar com a verb ple, equivalent a tenir (La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes) o bé com a verb pronominal per descriure una rivalitat (Aquells dos sempre se les heuen).
Avui ens fixarem en el primer d’aquests casos: quan haver actua com a auxiliar per formar temps compostos o la perífrasi d’obligació. La normativa de l’Institut d’Estudis Catalans estableix que les formes preferibles i d’ús general de l’auxiliar que utilitzem per a la primera i la segona persones del plural del perfet de subjuntiu són hàgim i hàgiu. Així, si emprem les formes preferibles segons la normativa, direm que quan hàgim acabat la feina, ens podrem relaxar o bé avisarem algú quan hàgim comprovat les dades que ens demanava. Aquestes formes són les adequades en registres formals i en l’estàndard escrit, i convé prioritzar-les si el nostre discurs s’emmarca en aquest registre.
Ara bé, en la parla espontània és molt habitual sentir haguem i hagueu. Aquestes variants s’han format per analogia amb altres verbs que segueixen un patró semblant: tinguem/tingueu, vinguem/vingueu, cantem/canteu, i així successivament. És un mecanisme natural: la llengua tendeix a regularitzar allò que li resulta irregular. Per això, haguem i hagueu sonen tan «normals» a moltes orelles. Tot i això, aquestes formes són considerades col·loquials i es recomana que s’evitin en contextos formals.
L’ús d’una forma o l’altra és una qüestió de registre i la tria, per tant, depèn de la situació comunicativa. En un missatge de WhatsApp o en una conversa amb amics, és ben natural dir que quan haguem acabat, anirem a fer un cafè. En canvi, si escrivim un treball acadèmic, un missatge de correu electrònic o un article, el que toca és indicar que quan hàgim acabat l’anàlisi, publicarem l’informe.
En definitiva, només cal adaptar-se lingüísticament al context, igual que ho solem fer a l’hora de vestir-nos (no utilitzem la mateixa roba per anar a la platja que per anar a una reunió de feina). De tota manera, si quan hàgiu acabat de llegir l’article encara no teniu clar com funciona aquest punt de la normativa, o bé si teniu algun altre dubte de llengua, ens podeu escriure a galmic@uib.cat. Com sempre, us respondrem tan aviat com puguem.
Elga Cremades