La Plataforma per la Llengua organitza el divendres 21 de novembre un col·loqui a Palma sobre l'impacte que ha tengut el model econòmic turístic de les Illes Balears en la salut del català. El seminari, que es farà a la seu de la UGT (carrer de Font i Monteros, 8), és el darrer dels debats de Més Semicercles d'aquest 2025, i també explorarà la relació entre la llengua pròpia, la cohesió social i el progrés personal. L'acte començarà a les 19 h i comptarà amb la intervenció de Laura Camargo, professora de lingüística a la UIB, i Bartomeu Rosselló, president del Cercle Mallorquí de Negocis. La moderació del seminari, que ha comptat amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Baleàrics, serà a càrrec del periodista Martí Gelabert.
Els ponents debatran sobre cinc qüestions. En primer lloc, la utilitat pràctica de conèixer el català. En aquest sentit, parlaran sobre la situació actual i sobre què cal fer per reforçar el valor instrumental de la llengua. En segon lloc, es tractarà sobre el model turístic i el seu impacte sobre la llengua. Es plantejaran alternatives a aquest model i mesures que el poder públic pot prendre per reduir la dependència dels sectors que promouen la precarietat. En tercer lloc, s'analitzarà el fenomen expat i possibles solucions per a la segregació social. En quart lloc, es debatrà sobre com fer augmentar la participació política per canviar les coses, i esfarà incís especialment en els joves i en la lluita contra el nihilisme. Finalment, en un cinquè bloc es faran propostes de futur, partint de l'aparent disjuntiva entre reforçar la militància i fidelitat dels parlants i ampliar la llengua al conjunt de la societat.
«Debatre sobre aquestes qüestions ha d'ajudar la societat civil compromesa amb el català a avançar cap a la seva plena restitució. El català és una llengua minoritzada, subjecta a polítiques i a dinàmiques d'origen polític que la duen a la residualització. Un pas necessari per lluitar contra aquestes realitats és bastir una comprensió pròpia dels problemes i uns marcs conceptuals també propis. En altres paraules, cal rebutjar els discursos hegemònics del nacionalisme espanyol i promoure'n uns altres d'autocentrats», assenyalen. A aquesta feina està dedicada la marca Semicercles, que agrupa la feina de generació de discurs i idees de Plataforma per la Llengua.
Més Semicercles és un projecte vinculat a Semicercles dedicat a l'organització de col·loquis arreu del domini lingüístic sobre la temàtica anual de Semicercles. El cicle de 2025 està dedicat a explorar la relació entre la llengua catalana, la cohesió social i l'ascensor social. L'acte de Palma estarà molt centrat en els efectes del model econòmic turístic sobre la llengua i la cohesió de la societat en el cas concret de les Illes Balears.
El perfil dels ponents
Laura Camargo és doctora en filologia hispànica per la Universitat d'Alcalá de Henares (UAH) i és professora de lingüística, sociolingüística i anàlisi del discurs a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Durant la seva trajectòria acadèmica, ha analitzat la construcció de les identitats socials i les actituds lingüístiques com a motor de prejudicis o de canvis lingüístics, i també ha escrit sobre el "trumpisme" discursiu i la seva relació amb la crisi i la globalització. És activa en la societat civil mallorquina i va ser diputada al Parlament de les Illes Balears entre el 2015 i el 2019.
Bartomeu Rosselló, president del Cercle Mallorquí de Negocis, és enginyer tècnic industrial, especialitzat en l'àmbit de l'enginyeria acústica, la sostenibilitat i l'estratègia econòmica. Fundador d'empreses capdavanteres en enginyeria acústica, també exerceix com a pèrit judicial i ha contribuït a desenvolupar la normativa sobre el renou. És un membre actiu de la societat civil i ha destacat pel seu activisme des de fa dècades. Des de 2015 presideix el Cercle Mallorquí de Negocis, una entitat independent que promou l'economia productiva de Mallorca. Sota la seva presidència, el Cercle ha promogut la consciència sobre la necessitat de preservar el medi ambient i el patrimoni cultural, material i immaterial. El Cercle defensa una economia productiva que respongui a les necessitats dels mallorquins i posi al davant les seves especificitats i avantatges competitius a través de la seva cultura i idiosincràsia empresarial.