El 21 de novembre, la seu de la UGT de Palma va acollir el darrer dels actes de Semicercles d'aquest 2025. Semicercles és la marca de la Plataforma per la Llengua que agrupa tota la feina de generació de discurs de l'entitat. El cicle d'enguany ha estat dedicat a la relació entre la llengua, la cohesió social i l'ascensor social.
L'acte de Palma, inserit en el projecte de col·loquis Més Semicercles, va tractar aquesta qüestió amb un focus en l'impacte que ha tengut el model econòmic turístic de les Illes Balears en la salut del català. Els ponents varen ser la professora de lingüística Laura Camargo i l'empresari Bartomeu Rosselló, president del Cercle Mallorquí de Negocis. El periodista Martí Gelabert es va ocupar de la moderació.
Els dos ponents varen estar d'acord que el model econòmic de les Illes Balears, molt dependent del turisme, afebleix la llengua. Es tracta d'un sector econòmic depredador, que no genera feines de qualitat i que depèn de l'atracció de persones amb recursos limitats a qui ofereix condicions precàries. Camargo va apuntar que els canvis són accelerats i que passen a una velocitat frenètica, cosa que, juntament amb la mateixa precarietat, dificulta l'arrelament dels nouvinguts. Rosselló va afegir que el monocultiu turístic expulsa el jovent autòcton, que generalment està sobrequalificat per les feines que aquell ofereix. Rosselló i Camargo varen estar d'acord a qualificar el sector turístic de "ionqui". A més, canviar-lo topa interessos creats que fan pressió política en contra.
Rosselló va apuntar que el turisme no és una fatalitat històrica. Es va apostar per aquest model els anys seixanta, però abans les Illes Balears tenien una història econòmica d'autosuficiència i productivitat. L'aposta pel turisme va reportar molts beneficis, però a la llarga també ha tengut moltes externalitats. El ponent va proposar que les Illes Balears redueixin la dependència que en tenen i apostin, en canvi, per «l'economia blava», per la mar. És un sector amb gran potencial i en què les Illes Balears poden ser particularment competitives.
Camargo va defensar que el sector públic hauria d'acompanyar aquest canvi. Els recursos públics que genera el turisme s'haurien d'invertir en desenganxar-nos-en, no en reforçar-lo. «En què s'inverteix el famós Impost de Turisme Sostenible?», es va demanar. En qualsevol cas, cal valentia política, perquè els poders fàctics hi oposaran resistència, va concloure.
El canvi de llengua dels catalanoparlants
Camargo va explicar que la predisposició sempre ajuda a aprendre llengües, però que també és essencial tenir persones amb qui parlar-les. Nascuda a Madrid, quan va arribar a Mallorca va trobar cercles de persones que només s'adreçaven a ella en català i això va ser definitiu perquè aprengués la llengua. En aquest sentit, defensà que l'actitud de no girar la llengua és clau per a preservar-la.
«En una ciutat com Palma és molt útil aprendre català», va afegir Camargo: «Permet conèixer gent d'aquí, penetrar en cercles de cultura i conèixer les tradicions mallorquines de manera natural. I també serveix per viure d'una manera diferent». La lingüista també va alertar, però, que amb el pas dels anys la predisposició a canviar al castellà ha augmentat. Amb els canvis demogràfics accelerats que ha duit el model econòmic, aquesta actitud d'amagar el català és una amenaça.
Desafecció política i futur
Els dos ponents varen convenir que la desafecció entre els joves és conseqüència de la precarietat a què han de fer front. Bartomeu Rosselló es va demanar: «Estam creant un context favorable a la construcció d'una societat a llarg termini?». Camargo va parlar del problema de la gentrificació, que dificulta l'accés dels joves a l'habitatge: «Cal posar fre a l'especulació, no només de grans interessos, sinó de persones particulars». En aquest sentit, va dir que la gentrificació està vinculada al fenomen expat: «Jo faria lleis molt dràstiques per evitar que tota l'illa acabi en mans de capital estranger».
En demanar-los si creien que hi ha una disjuntiva entre centrar els esforços a reforçar la lleialtat lingüística dels catalanoparlants, amb l'implícit d'acceptar la condició de minoria i centrar-los a estendre la llengua, tots dos ponents ho varen rebutjar. «És un fals dilema. En la situació actual, si no hi ha una inversió en atreure els parlants d'altres llengües, la situació serà catastròfica: són faves comptades», va dir Camargo. Rosselló va reblar el clau: «L'enfortiment de la comunitat lingüística i l'atracció de nous parlants es retroalimenta. Necessitam una visió inclusiva i extensiva. Tancar-nos en nosaltres mateixos és un suïcidi. I tot gira al voltant del model econòmic. Necessitam un model que arreli».
L'acte va acabar amb una reflexió de síntesi compartida per tots dos ponents: la deslleialtat lingüística és un problema i és fruit de la baixa autoestima. «Per mantenir la transmissió intergeneracional i, al mateix temps, atreure nous parlants, s'ha de reforçar l'autoestima i mantenir el català amb tothom», assenyala la Plataforma per la Llengua.
