La Plataforma per la Llengua organitza per al divendres 20 de març la taula redona 'La subordinació del català a l'imperi de la llengua comuna', una reflexió i debat sobre les lògiques polítiques i socials que han situat el català en una posició de subordinació dins l'Estat espanyol. Els ponents seran la mestra i portaveu sindical de l'STEI Pitiüses, Núria Prieto, i el sociolingüista i assagista Bernat Joan. L'acte es durà a terme a la seu de l'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE), a la ciutat d'Eivissa (Via Púnica, 29) a les 18 h. L'IEE i l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) donen suport a l'organització de l'esdeveniment.
La taula redona, moderada per l'advocat Eduard Clavell, aprofundirà en la idea, promoguda per l'espanyolisme, que el castellà és la «llengua comuna» de tots els ciutadans de l'Estat. Els ponents debatran sobre com aquesta concepció ha servit per a justificar un reconeixement desigual de les llengües pròpies de l'Estat i per difondre la narrativa negacionista sobre l'origen polític de l'expansió del castellà. La taula redona també abordarà els arguments dels partidaris d'un únic model lingüístic estatal i analitzarà el paper del principi de territorialitat com a mecanisme per a garantir la igualtat i la cohesió en societats plurilingües sense recórrer a l'assimilació de les minories.
Un altre punt clau que es debatrà és la instrumentalització política dels dialectes i la presentació de l'estàndard català com un adversari de les varietats locals, una estratègia de diglòssia que cerca restringir el català als àmbits folklòrics i impedir que ocupi registres formals, històricament ocupats per la llengua castellana. Per altra banda, es tractarà la narrativa de l'espanyolisme lingüístic que presenta les demandes de drets lingüístics dels catalanoparlants com a capricis de grups privilegiats, una percepció que fa invisible els avantatges que gaudeixen els castellanoparlants en l'àmbit institucional i comunicatiu.
Segons assenyala la Plataforma, a Eivissa el català ja no és la llengua d'ús general. «El castellà, ajudat per la intervenció de l'Estat, ha adoptat aquesta funció i molts ciutadans tenen aquest idioma com a llengua familiar i habitual. A més, també hi ha molts parlants inicials d'altres llengües que tenen més contacte amb el castellà que no amb el català, que retrocedeix socialment. El col·loqui dedicarà un espai a exposar estratègies perquè persones d'orígens diversos, incloses les que no tenen contacte habitual amb el català, percebin la llengua com a eina d'igualtat, cohesió i oportunitats. Bernat Joan i Núria Prieto exploraran com construir narratives alternatives que desnaturalitzin el supremacisme lingüístic espanyol i promoguin una nova comprensió social del que hauria de ser la normalitat lingüística en un estat plural», expliquen.
Els ponents
Núria Prieto Tur (Eivissa, 1994) és mestra de Primària i Educació especial i actualment permanent sindical i portaveu de l'STEI Pitiüses. Ha cursat un màster en Educació per a la justícia social i un postgrau d'experta universitària en Coeducació. De mare eivissenca i pare madrileny, reivindica que ha crescut en un entorn familiar bilingüe en què el català i el castellà han conviscut amb naturalitat. També participa en l'àmbit del feminisme i forma part del col·lectiu Emprendada Feminista. Des d'aquestes mirades, reflexiona sobre com les desigualtats socials i culturals travessen l'escola i la realitat sociolingüística.
Bernat Joan i Marí (Eivissa, 1960) és doctor en Filologia Catalana i sociolingüista. Va esser diputat al Parlament Europeu (2004-2007) i secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2007-2011). És autor d'assaigs sobre llengua, com ara Les normalitzacions reeixides, Normalitat lingüística i llibertat nacional i Català normalitzat en un món multilingüe. També sobre política i societat: El pacte (im)possible, Balears passa pàgina, Eivissa i Formentera en la construcció nacional, etc. També és autor de peces de teatre, com ara Carn de psiquiàtric crua, Fàtima a Teheran i La Barbie fantasma. Col·labora habitualment als mitjans de comunicació i ha publicat a revistes com Eivissa, Llengua nacional, Pissarra, Catalan International View, etc.