El SGÔR - II Simposi Internacional sobre Llengües Minoritzades i Futbol, celebrat a Barcelona aquest dilluns i dimarts, ha posat de manifest el paper clau del futbol com a espai informal i lúdic amb un gran potencial per contribuir a normalitzar les llengües minoritzades. Organitzat per Plataforma per la Llengua amb la col·laboració de l'European Center for Minority Issues (ECMI), i amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Govern de Gal·les, l'esdeveniment ha reunit experts, representants de clubs i investigadors d'arreu d'Europa, que han coincidit a assenyalar que l'ús social de les llengües també es juga fora dels àmbits institucionals i, en especial, en el futbol.
Amb més d'un centenar d'assistents, la segona edició del simposi SGÔR, que va néixer l'any passat a Gal·les i que vol celebrar l'any que ve una tercera edició, ha servit per compartir bones pràctiques lingüístiques de diferents clubs de futbol d'Europa, així com per aprofundir en les actituds lingüístiques dels aficionats, l'activisme lingüístic en l'àmbit esportiu, el futbol base i el paper dels mitjans de comunicació esportius. A més, en el marc del simposi, també s'ha organitzat un espai específic per als ajuntaments de la xarxa ImpliCat, que els ha permès adquirir alguns dels aprenentatges de les jornades i convertir-los en polítiques lingüístiques concretes per als espais esportius municipals.
Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, va ser l'encarregat d'inaugurar el simposi, i va participar en una taula rodona amb la presidenta de la Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN) i coordinadora del primer SGÔR, Elin Haf Gruffydd Jones; el subdirector d'Esports del Govern de Gal·les, Steffan Roberts, i Craig Willis, investigador de l'European Center for Minority Issues (ECMI). Els ponents van destacar que el procés de normalització de les llengües minoritzades necessita que, més enllà de l'aprenentatge lingüístic formal que es fa a les escoles, la llengua es traslladi en els espais de socialització informal dels individus. És per això que l'esport i el futbol tenen un paper fonamental en la normalització del català i de totes les llengües minoritzades.
El català a la primera divisió espanyola, i les clàusules lingüístiques en els contractes
En la primera taula rodona, la directiva electa del Futbol Club Barcelona, Elena Fort; el director de Relacions Institucionals del RCD Espanyol de Barcelona, Xavier Andreu, i el director del Girona FC, Nacho Mas-Bagà, van reivindicar el compromís de tots tres clubs amb la promoció del català, i van fer èmfasi en la necessitat de visibilitzar persones nouvingudes que aprenen la llengua, com el madrileny Míchel, entrenador del Girona; Manolo González, entrenador de l'Espanyol, o Fermín López, jugador del Barça. Amb la moderació d'Ariadna Mas, membre de la Junta Executiva de Plataforma per la Llengua, tots tres ponents van parlar també dels equilibris lingüístics que fan per arribar al públic d'arreu del món, i Elena Fort ha apuntat que el Barça no descarta incloure una clàusula als contractes per fer aprendre català els jugadors.
Bones pràctiques lingüístiques de clubs
La segona taula rodona ha analitzat diferents pràctiques comunicatives de clubs europeus amb llengües minoritzades. La doctora Jelske Dijkstra ha presentat el cas del frisó a l'SC Heerenveen, un club neerlandès que, tot i no tenir una política lingüística específica, mostra una clara voluntat per involucrar el conjunt de la comunitat lingüística frisona, i l'incorpora en les comunicacions externes. El professor Cristòfol Tripiana ha exposat el cas del català al Vila-real, un club amb un èxit esportiu molt recent, el posicionament de la directiva del qual dificulta la vinculació amb la llengua i la identitat catalana (el club no vol ni reflectir el topònim oficial i històric de la ciutat en el nom de la institució esportiva). El doctor Sergiusz Bober ha parlat de dos casos particulars: el cas del silesià al Ruch Chorzów i el caixubi a l'Arka Gdynia: tot i que cap dels dos clubs té una política lingüística formal, presenten iniciatives molt interessants, com ara l'establiment de "Consells específics per la llengua", la celebració de dies festius o la venda de marxandatge específic. A l'últim, Maria de Lluc Muñoz, responsable tècnica d'internacional de Plataforma per la Llengua, ha analitzat el cas del català al CE Atlètic Balears, un club en un context de retrocés lingüístic en què es produeix una pugna clara entre la intenció dels aficionats i els interessos de la directiva.
Els aficionats i les llengües minoritzades
Dilluns a primera hora de la tarda ha estat el torn d'analitzar les actituds lingüístiques dels seguidors. Helena Barrufet ha presentat el cas del català entre l'afició del Sant Andreu, un club d'origen humil, l'afició del qual té un paper fonamental en la protecció i la socialització de la llengua catalana. Sami Koskelainen ha introduït el cas del suec al futbol de Finlàndia, on es demostra la necessitat d'establir polítiques lingüístiques que facin real el teòric bilingüisme legal. Penny Miles ha parlat de les transformacions del paisatge lingüístic gal·lès des de l'any 2016: a través de l'observació i l'anàlisi d'entrevistes, Miles ha pogut contrastar la manera com la promoció del gal·lès n'ha provocat la normalització en contextos d'abast internacional. Per la seva banda, Craig Willis ha exposat la gestió complexa del monolingüisme dual que es produeix entre els seguidors del FC Südtirol, un club que competeix a la segona divisió italiana i en què dos grups lingüístics segueixen conjuntament per bé que, amb rivalitat, i tenint en compte que els seguidors italianòfons fins i tot bategen el club amb un altre nom, el d'Alto Adige.
L'activisme lingüístic en el futbol
En l'última conferència de dilluns, es van presentar diferents iniciatives en el món del futbol per activar l'ús de la llengua i l'activisme lingüístic. Myriam Vellinga va parlar de projectes concrets a través dels quals la seva associació, Afûk, de promoció de la llengua frisona. També va transformar el paisatge lingüístic d'alguns estadis de clubs de futbol, i va contribuir a visibilitzar la llengua i a animar ciutadans i a empreses a reivindicar-la. El president de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània, Xavier Bernard-Sans, va fer referència al projecte CREOCCAT, que facilita la cooperació entre clubs de territoris de parla catalana, tot i les clares limitacions que suposa el marc legal per a la cooperació. El psicòleg Aritz Olagoi va compartir amb els assistents la seva metodologia de promoció de l'èuscar a través de la formació d'entrenadors. Olagoi va explicar, des d'una perspectiva pràctica, les diferents fases a través de les quals, al llarg d'una temporada, es pot treballar en el foment de les llengües mitjançant la figura dels entrenadors.
La importància del futbol base per a la normalització lingüística
Dimarts va ser el torn del futbol base i els mitjans de comunicació. Després d'una introducció de la directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, una taula rodona va repassar diferents experiències lingüístiques en les categories infantils i juvenils dels clubs. Lana St Leger va explicar que, tot i l'oficialitat del gal·lès a Gal·les, els hàbits lingüístics dels joves depenen fortament de l'entorn social i del grup d'iguals, i va defensar fomentar-ne l'ús en els espais lúdics com el futbol sense preocupar-se especialment per la correcció lingüística. Rubén Cepeda va presentar el cas del CE Júpiter com un projecte de transformació social que va impulsar un pla integral, de la mà de Plataforma per la Llengua, per reforçar el català en totes les dinàmiques del club. Ramon Ortiz va destacar el paper clau dels entrenadors del CE Europa per fer del català una llengua d'oci a través d'una incorporació amable i transversal. Estela Mas, regidora de Mollet del Vallès, va subratllar la necessitat de polítiques públiques que acompanyin els clubs, en un context en què el català va perdre presència social fora de l'escola. Oleguer Presas va posar l'Escola de Futbol La Caserna, de Sabadell, com a model comunitari que integra el català com a llengua vehicular mitjançant formació a famílies, codis de conducta i espais de socialització.
Els mitjans de comunicació esportius, claus
Abans del tancament de la jornada a càrrec de la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana i el discurs del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila, va ser el torn de la darrera taula rodona. Yuri Carrazoni va destacar l'experiència de Nós Diario com a únic diari en gallec que cobreix també el futbol d'elit, tot reivindicant la professionalització i una oferta competitiva per superar l'hegemonia del castellà; Elin Haf Gruffydd Jones va subratllar que els mitjans en llengües minoritzades són clau per generar cohesió, identitat i models lingüístics, també a través de l'esport; Gemma Mallorca va defensar el model de 3Cat, que situa el català com a llengua vehicular amb una narrativa pròpia i emocional capaç d'arribar a tots els públics; i Miquel Agut, de RAC1, va remarcar la funció exemplar dels mitjans, apostant per un ús genuí, ambiciós i present del català en els grans esdeveniments per reforçar-ne el prestigi i la normalització social.