El divendres 17 d'abril el Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem (carrer de la Portella) acollirà el primer acte del cicle de col·loquis de Més Semicercles de 2026. El cicle d'enguany està dedicat a la catalanofòbia, a l'odi a la llengua catalana i a la seva centralitat en el panorama polític a l'Estat espanyol.
La voluntat és entendre aquest fenomen, estendre la consciència lingüística i promoure marcs i estratègies per avançar cap a la normalització del català. L'acte, que començarà a les 18 h, comptarà amb la intervenció de la professora de Sociolingüística i Lingüística Aplicada de la UIB, Rosa Calafat, i de l'advocat i assagista Sebastià Frau. Marina Garcias, delegada de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, en farà la moderació.
L'acte s'articularà en cinc blocs. Primer, els ponents parlaran del nacionalisme espanyol tradicional i de com ha imaginat lingüísticament Espanya. Parlaran del tractament a la diversitat lingüística que ha tingut l'Estat espanyol històricament, de la raó per la qual ha seguit el camí que ha seguit i dels motius de la pervivència del català. En un segon bloc, tractaran específicament la catalanofòbia i la seva centralitat en el debat públic espanyol. En un tercer apartat discutiran les tensions que hi ha hagut entre territoris catalanoparlants i, específicament, el secessionisme lingüístic. En aquest bloc, analitzaran també les diferències en la intensitat d'aquests fenòmens en funció del territori. En un quart bloc, parlaran de la figura jurídica del delicte d'odi i de si és una eina eficaç i vàlida per combatre la catalanofòbia i altres formes d'animadversió. Finalment, en un cinquè apartat parlaran del paper de la societat civil i d'on s'ha de posar el focus per avançar cap a la normalització lingüística.
L'odi a la llengua, un fenomen que no desapareix
El discurs d'odi contra el català és qualsevol expressió missatge o pràctica comunicativa que promou, justifica o incita l'hostilitat, el menyspreu, la discriminació, la violència o la fragmentació envers la llengua catalana, les persones que la parlen o les que en defensen l'ús. Aquesta forma d'odi està estretament vinculada al nacionalisme espanyol, la ideologia hegemònica sobre la qual s'ha construït l'Estat espanyol modern.
El nacionalisme espanyol estableix una jerarquia entre llengües autòctones. Una d'elles, el castellà, tradicionalment parlat en una part del territori estatal, és elevat a la categoria de llengua "comuna" o "nacional", mentre que les altres, entre les quals hi ha el català, són relegades a la categoria de "particulars" o "regionals". Les dificultats històriques del nacionalisme espanyol per suplantar la llengua catalana als seus territoris propis, i les considerables resistències a aquest procés, poden ser motius darrere de la centralitat de la catalanofòbia en el debat polític i mediàtic.
En l'actualitat, l'odi a la llengua no està circumscrit a les capes de la població més relacionades amb el poder. Les discriminacions lingüístiques i les mostres d'hostilitat als catalanoparlants passen en tota mena de contextos. Les xarxes socials en són un vehicle central. Sovint, les discriminacions són justificades amb arguments nacionalistes espanyols: «esto es España», «tú eres español y tienes que hablar español», «el catalán es un dialecto». De vegades, l'odi a la llengua pren la forma de l'estigmatització. Alguns dels tòpics, no sempre coherents, amb què se n'ataca l'ús és que és una llengua «de pagesos», un idioma administratiu i artificial, una llengua inútil o agonitzant que no mereix que hom hi perdi el temps o, simplement, un idioma no apte o ridícul en determinades situacions.
Els ponents
Rosa Calafat Vila (Andratx, 1963) és doctora en Filologia Catalana i professora de Sociolingüística i Lingüística Aplicada a la Universitat de les Illes Balears. Entre altres coses, ha estudiat la imposició de l'espanyol a l'alta administració pública mallorquina, el sabotatge a la llengua catalana i el discurs sobre les llengües. Ha escrit el llibre Torcebraç entre dues cultures. De l'ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions.
Sebastià Frau Gaià (Palma, 1953) és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i advocat en exercici. A més del dret, ha estudiat el conflicte nacional a l'Estat espanyol i els drets de les nacions. Aquesta investigació l'ha plasmada en el llibre De la nació a l'estat. El conflicte Espanya / Catalunya. Frau va ser directiu i president de l'Obra Cultural Balear.