Investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears), juntament amb científics del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i del Centre Balear de Biologia Aplicada, han detectat per primera vegada a les Balears la presència de la planta marina invasora tropical Halophila stipulacea.
La troballa, localitzada a la badia de Palma, constitueix el registre més occidental conegut fins ara d’aquesta espècie al Mediterrani i el primer documentat a Espanya. L’estudi, liderat per personal investigador de l’IMEDEA, evidencia l’avanç progressiu de les invasions biològiques en un context d’escalfament del mar. Els resultats s’han publicat recentment a la revista Mediterranean Marine Science.
La primera observació es va produir a l’octubre de 2023, a uns tres quilòmetres del port de Palma, després de l’avís del Centre Balear de Biologia Aplicada. Posteriorment, l’equip va realitzar immersions i prospeccions submarines que van confirmar la presència de petits claps establerts sobre fons arenosos.
«Aquest registre confirma que la invasió de Halophila al Mediterrani continua avançant cap a l’oest», explica l’investigador de l’IMEDEA Andrés Arona, primer autor de l’estudi. «A més, és un indici clar de la ‘tropicalització’ del Mediterrani: si aquesta espècie està aconseguint establir-se aquí és perquè les condicions ambientals estan canviant».
Una espècie amb alt potencial invasor
Halophila stipulacea és una fanerògama marina originària del mar Roig, el golf Pèrsic i l’oceà Índic. Va arribar al Mediterrani després de l’obertura del canal de Suez fa més de 150 anys i està considerada una de les primeres espècies «lessepsianes», és a dir, aquelles que van colonitzar el Mediterrani des del mar Roig a través d’aquesta connexió artificial.
Tot i que la seva expansió al Mediterrani occidental ha estat lenta, en altres regions com el Carib el seu comportament ha estat molt més agressiu.
«Al Carib, en menys de 20 anys, ha colonitzat àmplies zones i ha desplaçat espècies natives», assenyala Arona. «Al Mediterrani oriental ja està molt més establerta; que ara arribi i s’estableixi a les Balears és un pas més en aquesta expansió».
La investigadora de l’IMEDEA Fiona Tomàs subratlla que la troballa no s’ha d’interpretar com un fet aïllat:
«Ens estem ‘tropicalitzant’. El Mediterrani s’està escalfant i cada vegada és més favorable per a espècies tropicals. Per exemple, altres espècies tropicals d’algues o peixos ja estan establertes al Mediterrani oriental, i algunes ja es troben també a les costes balears».
Per què ara?
L’equip considera probable que l’espècie hagués pogut arribar anteriorment a les Balears a través del transport marítim, però que no hagués trobat condicions adequades per sobreviure.
«És possible que hagués arribat abans i no s’hagués establert», apunta Tomàs. «Ara les temperatures són més altes i això pot estar facilitant el seu assentament».
A l’estiu, la planta pot créixer ràpidament amb temperatures de l’aigua properes als 30 graus, valors que ja s’han registrat recentment al mar Balear.
La proximitat de la troballa a un port reforça la hipòtesi que el transport marítim, especialment a través d’àncores, cascs o aigües de llast, sigui una de les principals vies de dispersió.
Impactes ecològics: llums i ombres
El possible impacte ecològic de l’espècie dependrà de la seva expansió futura i del tipus d’hàbitat que colonitzi.
En zones degradades de fons arenós, la seva presència podria augmentar la complexitat estructural i atreure noves espècies, però també podria desplaçar espècies de fons tous. A les Balears ja s’ha observat un fenomen similar amb l’alga tropical invasora Halimeda incrassata, que ha desplaçat el «pedaç» (Bothus podas), un peix pla d’importància en les pesqueries locals.
Així mateix, si arribés a desplaçar fanerògames marines autòctones com la posidònia (Posidonia oceanica) o la cymodocea (Cymodocea nodosa), l’impacte podria ser encara més gran.
«La posidònia és com una sequoia; la Halophila és molt més petita», explica Tomàs. «No genera estructures tan complexes ni emmagatzema carboni en la mateixa magnitud. Un canvi en la dominància d’espècies pot alterar profundament l’ecosistema».
Al Carib s’ha observat que, en algunes zones colonitzades per Halophila, disminueix la biodiversitat respecte a praderies natives. Al Mediterrani oriental també hi ha evidències de desplaçament d’espècies locals.
Detecció primerenca i senyal del canvi al Mediterrani
L’equip destaca que la detecció en una fase inicial és clau per poder avaluar la seva evolució i dissenyar estratègies de seguiment.
«Com més aviat detectem aquestes espècies, més capacitat tindrem per entendre com s’expandeixen i quins efectes generen», assenyala Arona. L’investigador també apunta al paper de la ciència ciutadana i de plataformes com Observadors del Mar en la identificació primerenca de noves invasions.
Actualment, l’equip està realitzant seguiments per avaluar la magnitud real de l’expansió, la seva interacció amb altres espècies i el possible consum per part de peixos herbívors i altres organismes.
Més enllà del cas concret, els investigadors consideren que aquesta troballa és un senyal d’un procés més ampli.
«Que aquesta espècie sigui aquí i s’estigui establint no és casualitat», conclou Arona. «És una conseqüència de l’escalfament del Mediterrani i de la creixent connectivitat marítima. Si el nostre mar continua assemblant-se més al Carib, veurem cada vegada més espècies tropicals establint-se a les nostres costes».