Sempre hem trobat la lluna com una cosa fascinant. Present al cel nocturn de forma quasi permanent, delectant-nos amb la bellesa de la cara que tothom pot veure. Agama, com a empresa autòctona, ha estat valorada molt pels habitants mallorquins i de la resta de les Illes, rebent respecte i elogis tal com els rep la lluna. Tot i que la missió Artemis II ens ha deixat ben clar que la cara oculta de la lluna no és gaire diferent de la que podem veure des del nostre planeta, podem dir el mateix de la cara oculta d’Agama?
Agama és una empresa del sector lacti i, com totes les empreses d’aquest caire, fa un ús comercial dels animals com a béns productius. El màrqueting industrial ens ha creat una il·lusió basada en animals feliços, amb un ramader preocupat pel seu benestar, que considera als animals part de la seva família, i prats verds on poden rumiar i relaxar-se. No obstant això, si rodejam la lluna trobam una realitat molt llunyana d’aquest relat.
Les primeres imatges de la nostra càpsula espacial ens mostren els primers signes de maltractament animal. Una vaca produeix llet perquè és mare, no perquè sigui una «vaca lletera». I, per a tenir una cria, aquesta vaca s’insemina artificialment per tal d’ajustar amb la major precisió el seu cicle reproductiu i no perdre gens de temps ni doblers. Si no has vist com es fa, et recoman no perdre’t l’escena d’un veterinari amb un guant que li arriba fins a l’espatlla, ficant la mà per l’anus mentre introdueix el semen via vaginal. A la indústria no hi ha temps per a l’amor entre una vaca i un bou.
Quan feim zoom a les imatges preses en 4K pels astronautes, veim molts més detalls. Quan la cria arriba a aquest món, i tal com fan les mares humanes i la resta de mamífers, el cos de la vaca es transforma per a poder alletar-la. Aquesta llet, en canvi, s’ha de vendre per a fer productes com el Laccao, provocant que se separi la cria de la mare i s’hagi d’alimentar amb pinso, que és més barat i no el necessita cap humà per al seu cafè.
Tot i que la tecnologia actual ens permet veure amb tot detall la superfície lunar, no hi ha manera de trobar cries mascles dins les explotacions lleteres. Com que no poden produir llet, són descartats immediatament, matant-los abans que facin «gasto». Les cries femelles són ben valorades, ja que tenen un futur de color monetari. I no, els mascles ni tan sols serveixen per a la producció de carn pel fet que pertanyen a una raça seleccionada artificialment pels humans per a produir llet amb la menor densitat muscular possible.
Aquest viatge intergalàctic no és gens agradable, ho sé. Jo també preferesc les aventures nord americanes amb el seu toc hiperbòlic i heroic, però no pots valorar tan sols la part de la lluna que es veu. La cara oculta continua allà mateix encara que no siguis conscient quan compres llet sense lactosa perquè et fa malbé a l’estómac (spoiler: no ets una cria bovina).
La situació d’ofegament econòmic dels ramaders que fins fa poc venien la llet de les seves vaques a Agama respon a diversos factors: turistificació de la nostra terra, augment inassumible dels costos de producció deguts a la insularitat, l’encariment dels terrenys per la venda a estrangers, etc. Entenem que els amos de les finques estiguin passant per moments convulsos, però pot ser l’oportunitat de canviar negocis basats en explotació animal per altres respectuosos amb els animals i el medi ambient. És el moment de PLANTejar-se una conversió cap a uns productes que siguin igual de locals i autòctons però adaptats al present i futur que la humanitat necessita. I és millor fer-ho ara que quan la llet vegetal superi la demanda de la de vaca, cosa que a poc a poc arribarà.
Cap nin necessita llet de vaca: tots necessiten calci. Cap adult necessita llet: tots necessiten proteïnes. No necessitam explotar animals per a aconseguir els nutrients que necessitam. Si Cacaolat ha aconseguit treure al mercat la seva versió vegetal, tu també pots donar una passa endavant i deixar de pagar a empreses que exploten animals fins a la seva mort.
I sí, hem escrit «llet vegetal» a propòsit, tot i que els terraplanistes de la indústria lletera varen prohibir el seu ús comercial. Perquè encara que moltes persones no vulguin veure la cara oculta de la lluna, nosaltres continuarem posant càmeres i publicant imatges del patiment al qual els humans sotmetem els animals.