Aquest any, des de Satya Animal, ens hem unit al moviment 'Empty the Tanks' per denunciar la situació dels dofins de Marineland. Creiem fermament que aquests «11 entranyables» dofins, tal com els presenta el mateix parc al seu web, mereixen una vida real, lluny del captiveri i de l'explotació.
Marineland presenta l'empresonament com un entorn idíl·lic: parla d'una dieta variada, d'una suposada relació especial amb els entrenadors i d'estímuls físics i mentals destinats a cuidar el seu benestar. Aquest relat, però, amaga una realitat ben diferent. L'estrès d'aquests animals no desapareix amb entrenaments o rutines mèdiques; en molts casos, és conseqüència directa de les exigències a què són sotmesos, com ara entrenaments constants i exigents, exposició contínua al públic, entre crits i aplaudiments, obligació de posar per a fotografies i de participar en interaccions amb humans, espectacles repetits durant mesos, amb diverses funcions al dia.
També s'intenta presentar el captiveri com una eina educativa, però la realitat és que desinforma. A la infància se li mostra una versió artificial d'aquests animals i del seu comportament, construïda per centres la finalitat principal dels quals no és protegir-los, sinó obtenir beneficis econòmics. Si de veritat es prioritzés el seu benestar, no existirien instal·lacions pensades per exhibir-los, sinó santuaris marins adaptats a les seves necessitats, sense entrenaments forçats ni espectacles diaris.
Del que no parlen és dels casos de maltractament que van sortir a la llum fa alguns anys, ni que aquesta suposada relació especial amb els entrenadors està marcada per la dependència i la supervivència. En tancs de ciment pintats de blau per simular el mar, envoltats de parets de vidre i observats de manera constant, aquests dofins no coneixen cap altra realitat.
Quan aquests centres afirmen que contribueixen a la conservació de l'espècie i a la investigació, convé demanar-se a qui beneficia realment aquest model. Sovint, els explotadors d'animals es presenten com els seus salvadors, quan en realitat sostenen un sistema basat en el seu tancament i exhibició.
Per entendre-ho millor, n'hi ha prou de recordar el que vam sentir durant el confinament: l'angoixa de romandre tancats en un espai limitat, fins i tot quan era casa nostra i sabíem que algun dia podríem sortir. Ara pensem en els dofins capturats i obligats a viure en un lloc que no van triar, lluny del seu entorn natural, sotmesos a rutines, salts, piruetes i contacte constant amb el públic. Ells no poden negar-s'hi, no poden decidir quedar-se quiets, no poden tornar a l'oceà. Ells no coneixen la llibertat.
Si de veritat t'agraden els dofins, si els admires i et semblen bells, no contribueixis a la seva explotació. No vagis a aquest tipus d'establiments. Suma't als qui exigeixen la fi del seu captiveri, uneix-te al moviment i tria la seva llibertat, ja que ells no poden fer-ho.