Javier Rodrigo de Santos té fe. Així ho corrobora el seu activisme en un dels corrents catòlics més ortodoxos i obscurs reconeguts per l’Església catòlica. Es tracta dels "Kikos", seguidors de la docrtina neocatecumenal. Tanmateix, també val a dir-ho, De Santos té una "mala fe", ja que malgrat que cregui en les idees que promulguen, incompleix bona part de les principals normes que pregona el seu líder principal, Francisco Kiko Argüello.
Per començar, els Kikos tenen prohibit drogar-se, i De Santos és un reconegut consumidor de cocaïna, malgrat que ara està en tractament per intentar desenganxar-se’n.
A més, els seguidors de la doctrina neocatecumenal prediquen en contra de l’abundància de doblers. De fet, una de les consignes d’Argüello és molt clara: tot allò que rebis a canvi de res ho has de donar. Així, intenta convèncer els seus fidels de la necessitat de regalar les seves herències i tots els doblers que puguin a l’organització. Per contra, De Santos es dedicà (segons ell mateix reconegué) a apoderar-se dels doblers que els palmesans aportaven als comptes públics. I els usava, precisament, per a les gresques que tan poc agraden als neocatecumenals.
Fins aquí, però, és important remarcar que si els Kikos creuen en la penitència i el perdó, podran acceptar de nou Rodrigo de Santos, ja que ell ha dit que es penet tant de malversar doblers públics com de ser addicte a les drogues.
Tanmateix, hi ha una qüestió clau que serà més difícil de salvaguardar. Resulta que els Kikos també condemnen les relacions homosexuals. I això ni és un vici, ni és una malaltia. De Santos ho tindrà complicat per convèncer-los.