El periodista Antonio Alemany entregà al jutge Castro una relació dels treballs que realitzà per a Jaume Matas la passada legislatura. Es tracta de 57 escrits de tota índole: la majoria són discursos, però hi ha algunes conferències, informes i reculls d'idees. Segons Alemany, també prestava una "assessoria personal" al president. Per tot plegat cobrà 197.443 euros en 48 mesos, del novembre de 2003 al maig de 2007. És a dir, i tal com diu l'interessat, uns 3.500 euros per discurs o, el que és el mateix, 575.000 de les antigues pessetes per peça.
Els treballs que feia Alemany eren opacs per a l'opinió pública.
Es donava per segur que eren obra del president i del seu equip de comunicació, dirigit per Joan Martorell. El mateix Alemany jugava a la confusió, ja que elogiava des de les planes del diari El Mundo, amb el qual col·labora habitualment, els "seus" discursos.
Ara bé, com podia cobrar si ningú no sabia que "treballava"? L'ocultació es materialitzà mitjançant una facturació mensual fraudulenta. L'agència de publicitat Nimbus facturava per altres conceptes a la Conselleria de Relacions Institucionals i tot seguit ingressava l'import en el comtpe corrent d'una empresa del periodista. En l'escorcoll policial a Nimbus es localitzà una nota escrita pel seu director, Miguel Romero, que deia que es prestava a aquest engany per fer "un favor al president".
Amb tot, després de les declaracions dels imputats en aquesta peça separada del Palma Arena s'obren noves qüestions encara més sorprenents que el preu i l'ocultació. Era en realitat Antonio Alemany l'autor dels discursos o li pagava Jaume Matas per altres motius?
El testimoni més revelador és el de Maria Umbert, que fou cap del gabinet de Jaume Matas fins que l'anomenà directora general d'IB3. Umbert, dona de la màxima confiança del president i que treballava al seu costat en el Consolat, fou preguntada pel jutge sobre "si el Sr. Alemany elaborava tots els discursos del president". "Només escrivia els puntualment més transcendents, la resta els elaboraven bàsicament la declarant i en algun cas el mateix Sr. Martorell", explicà Umbert.
Resulta xocant que en la declaració de Joan Martorell no hi hagi cap referència als discursos. Sí que n'és preguntada Dolça Linares, la secretària tècnica de Vicepresidència, segons la qual "Alemany feia els discursos més rellevants i algun més, que podria representar una mitjana aproximada de deu a l'any". És a dir, 35 en tres anys i mig.
Amistats i negocis
És difícil de creure que es puguin pagar notes o discursos a 3.500 euros la peça. Què hi havia, aleshores? Això és el que investiguen el jutge i els fiscals i hi apareixen dues vies complemantàries. La primera és la forta amistat que unia el periodista i l'expresident. En la seva declaració judicial, la vicepresidenta Rosa Estaràs assegura que Alemany despatxava amb Matas i que entre ambdós "hi havia un clima de confiança".
Joan Martorell explicà que havia rebut ordres de no posar "obstacles" a les peticions del periodista en relació amb les facturacions que presentàs. Maria Umbert digué al jutge que "el president i Alemany eren amics". Més encara, afirmà que "Alemany era l'inspirador ideològic del Sr. Matas, és a dir la seva musa masculina".
Al marge de l'amistat, hi hauria una altra raó. El cobrament opac possibilitava a Alemany poder fer altres facturacions al Govern. La més impresionant, i també suposadament delictiva, és la subvenció de 450.000 euros que aconseguí per crear una presumpta agència de notícies també opaca: i és que encara no se sap qui eren els seus clients o receptors de la informació, tot i que se sospita que just podia ser l'Executiu o les seves empreses.
També hi ha constància que Alemany cobrava comissions de Nimbus per captar clients -la qual cosa a països anglosaxons, on es regula la pràctica periodística, li suposaria la inhabilitació-. Els investigadors han localitzat altres factures que no entenen, com ara el pagament de cròniques esportives per a un diari de Madrid que, per lògica, haurien d'anar a càrrec del rotatiu.