Miquel Munar (Llubí, 1956) dimitia com a diputat del PP i es donava de baixa com a militant ara fa un mes. Aquesta setmana el presentaven com a nou afiliat d'UM. Psiquiatra en exercici, parla del seu nou partit amb il·lusió, però també amb els peus a terra.
Què fèieu al PP si podíeu ser a UM?
Era al PP per una casuística d'amistat. Era a Son Dureta i hi havia una persona que m'aviciava, que era el doctor -Bartomeu- Cabrer, al cel sia. Quan Cañellas el va fer conseller (1996)em va cridar perquè l'ajudàs. Jo creia que podia ser útil i m'hi vaig ficar i, no m'hi havia sentit incòmode fins ara. Sempre tenia la idea que no era on havia de ser, però el problema és que ara anava contra els meus principis.
En quin sentit?
En tots. Pel tema de la llengua, per com es tracten determinades persones i, després, no em semblava correcte que es dilapidàs experiència o que s'abandonàs l'espai de centre. Per mi un partit gran ha d'aglutinar sensibilitats. El PP té una dreta potent i hi havia una sensibilitat en la línia de Cristòfol Soler, Jaume Font i Miquel Munar i, en un moment determinat, el president descompensa la balança. Ien aquest moment no em sent còmode.
El vostre és un cas aïllat?
No ho sé.
No creis que anar del PP a UM en un mes us pot fer perdre credibilitat?
A la meva edat ja ho he demostrat quasi tot. Tinc les meves vanitats absolutament plenes, però som una persona inquieta i, a més, l'edat em permet ser coherent. Crec que el d'UM és un projecte de futur imprescindible per a aquest petit país i estic disposat a donar-ho tot a canvi de res per ajudar a fer que aquest projecte suri. Una vegada hagi surat, ja hi ha gent amb molta projecció i no em necessitaran per a res. Ara puc aportar serenitat, estratègia política i experiència perquè els joves s'acabin de preparar.
Què trobau a UM que no teníeu al PP?
Hi trob la necessitat de surar. UM ha perdut una mica l'autoestima, la creença en ells mateixos, hi ha gent que està molt ferida i una part de la meva feina serà convèncer-los de les seves possibilitats.
Al PP teníeu fama d'anar una mica per lliure. A UM també hi anireu?
No, perquè no seria bó per a UM. Al PP podia anar per lliure perquè ells sabien que jo tenia la meva manera de pensar, però els era útil per desenvolupar unes tasques. Mai no els vaig crear un conflicte i moltes vegades em mossegava la llengua. Quan creia que havia de ser un problema me n'he anat. Dins UM he trobat calidesa, gens d'hostilitat, i això m'ha fet sentir immensament còmode.
Hauríeu entrat a la UM de Munar?
És delicat. Les anàlisis a posteriori són molt fàcils de fer. Si na Munar que jo conec m'hagués plantejat entrar a UM i jo no hagués estat dins el PP, segurament m'ho hauria pensat. Amb els esdeveniments d'ara, les coses són diferents.
Voleu dir que si haguéssiu entrat en el passat a UM us hauríeu equivocat?
No ho sé. Però si hagués detectat allò que diuen que ha passat segurament que hauria estat incompatible i, o m'hauria enfrontat o m'hauríen tret defora.
No us fa por aquest passat d'UM, que l'antiga cúpula estigui imputada?
En absolut. UM ho superarà. Una idea ben encesa té una potència tan brutal que ningú no la pot apagar. S'ha de crear una política de curt, mitjà i llarg termini. A curt termini la política és de SOS... Ara hem de salvar UM, consolidar el projecte, mantenir allò que tenim i això donarà una serenitat per enllaçar amb una segona etapa, a mitjan termini, en la qual ls joves que aniran a llistes es consolidaran i intentaranconquerir en el futur aquest espai de Convergència i Unió o de Coalició Canària.
I no temeu que el vostre cas sigui usat com una operació d'imatge? Ho dic perquè fa quatre anys UM fitxà gent del PSM per aparèixer com a més nacionalista i ara pot ser que faci el mateix amb vós perquè els acusen de ser d'esquerres.
Em preocupa poc perquè confiï plenament en UM. Nosaltres hem elaborat una estratègia de futur i les coses ben explicades les entén la gent.