"Jo som d'esquerres, companys i companyes, i som socialista!", cridava ahir a Palma el candidat a la presidència pel PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, esforçant-se a demostrar el vessant més social i ideològic del seu partit. El candidat repetia constantment "companys i companyes" i es va acostar tant com va poder als devers 1.500 assistents del míting que va fer anit al Trui Teatre.
Rubalcaba va aprofitar tots els recursos que va poder per intentar deixar clar que és d'esquerres. Fins i tot va treure de l'armari records com l'impuls a la sanitat i l'educació pública, les pensions i la prestació d'atur. Totes, va dir, aconseguides gràcies als socialistes. Al Govern actual de l'Estat hi va fer manco referència, amb prou feines va parlar de la Llei de dependència i dels punts positius de la reforma laboral. Això sí, insistí en la importància dels sindicats i dels convenis laborals, i recordà que el PP vol eliminar-los en les petites i mitjanes empreses.
De fet, bona part del discurs de Rubalcaba es va centrar a atacar els populars. A més, va aprofitar-se de l'acte que José María Aznar farà avui a Eivissa per fer-ho. "Allò que Rajoy calla, Aznar ho diu", va afirmar, donant a entendre que l'expresident dóna ordres al candidat popular. Tot seguit criticà Aznar per dir que Espanya és en fallida. Va afirmar que això és "irresponsable" per part d'un expresident i preguntà si aquesta és la manera de "generar confiança".
Després d'Aznar, tocà el torn dels presidents autonòmics, i Rubalcaba va dir que, mentre Rajoy calla, ells "no aturen", amb referència a les retallades. "Com més poder té el PP, més retalla; si és absolut, retalla absolutament, com aquí a Balears", afegí. I encara va dir que l'austeritat està molt bé, però que "una cosa és estalviar i l'altra retallar drets".
Rubalcaba va desgranar alguns dels punts del seu programa, però bàsicament ho va fer descartant iniciatives populars que, segons va dir, minen l'estat del benestar. Una de les propostes que va criticar més, fent referència al cara a cara de dilluns, va ser la de fer que els aturats només cobrin d'allò que han contribuït ells.
"Cobraran manco i durant manco temps", va sentenciar. A banda, va reivindicar que els més rics paguin més i que això mateix passi amb les empreses: que les grans facin front a més imposts que les petites i mitjanes.
Un Antich encès
Qui va donar la paraula a Rubalcaba va ser l'expresident i ara senador autonòmic Francesc Antich, que després d'afalagar Rajoy i el candidat al Congrés per Mallorca, Pablo Martín, carregà a fons. "Bauzá fa cinc mesos que plora tant que gairebé ha perdut el llagrimer, fent demagògia absoluta amb el deute", va sentenciar. Afegí que el president popular havia sumat deute de tres legislatures, incloent-hi el del Govern de Jaume Matas, quan l'economia pujava i s'endeutaven "per fer Palma Arenes i metros aquàtics". Després de l'atac encès, es va dedicar a defensar la gestió del Pacte i va recordar que s'havien endeutat per fer escoles, centres de salut.
"En aquesta comunitat només s'han fet escoles en l'època de la República o quan governen els socialistes", hi va insistir. A més, apuntà que, en canvi, Bauzá "retalla amb motoserra" i no fa "absolutament res" per la gent que no té feina. "A la campanya electoral feia demagògia amb l'atur i deia que donaria feina a tothom", però "els bous es veuen d'una manera diferent des de la barrera que enmig de la plaça i ara diu que no pot crear llocs de feina", rematà.
Martín -que al contrari d'Antich va fer gairebé tot el discurs en castellà- dedicà una bona part del parlament a lloar Rubalcaba. Això sí, de les Illes Balears gairebé no en parlà. Amb prou feines féu referència al fet que els diputats del PP balear votassin a Madrid contra la llei de finançament autonòmic i després haguessin de donar "les gràcies" al PSOE per haver-la fet. També va dir que les darreres víctimes d'ETA havien estat a les Illes Balears, en bona part, per la feina feta per Rubalcaba. Així mateix, Martín afirmà que el PSOE "té els drets d'autor" de "la major part de les pàgines de la història d'Espanya" -amb referència a conquestes socials, com les pensions, la sanitat pública i l'educació obligatòria, però avisà que ara el PP "pretén arrancar-ne algunes de les més brillants".
El PSOE ‘sindicalista' no diu mai Zapatero
Com canvien les coses. Fa quatre anys, ell era l'esquerra. Ara, el PSOE, quan va d'esquerres, de sindicalista, no diu mai la paraula Zapatero. Ahir, el seu candidat a la presidència, Alfredo Pérez Rubalcaba, es definí com a "polític d'esquerres", lloà els sindicats i fins i tot féu aixecar de la cadira el líder d'UGT, Lorenzo Bravo. En canvi, gairebé no pronuncià el nom de l'encara president. Parlà molt més de Rajoy. Rubalcaba s'ha convertit en una mena d'intèrpret dels silencis del popular. Critica tot allò que el gallec no s'atreveix a dir i exposa el projecte del PSOE a base d'anunciar que retallarà l'altre. Els socialistes, darrerament, tenen per costum oblidar aquell fatídic maig de 2010, quan esmolaren les tisores. Prefereixen retrocedir en el temps per reivindicar com un llegat seu tots els avenços socials. Ahir ho féu Rubalcaba, però també el candidat per Balears, Pablo Martín, i l'expresident Francesc Antich, qui fins i tot arribà a dir que a les Illes just han construït escoles ells i la República.
Martín no desentonà en un míting important, tot i que en algun moment semblà com si ja donàs el PP per guanyador. Antich fou el de sempre. El que s'enrotlla i el que dispara amb bala. El que defensa la seva gestió tan desprestigiada pels qui ara comanden i el que diu al president Bauzá que "ha perdut el llagrimer de tant plorar". Acabà demanant als seus que "estrenyin el barram amb força" perquè, "si els tenim a Balears i a Espanya, està fet de nosaltres".
Rubalcaba, a estones mitiner i a estones pedagog, sembla un d'aquells polítics amb personalitat pròpia, que gosa posar-se corbata quan es defineix d'esquerres. Sembla un polític franc, tant que no pot amagar que es veu perdedor. Perquè, segurament, els socialistes perdran, però demostren tenir moral. Criden "president" al seu candidat i, fins i tot, li diuen "guapo". Amb tot el que passa i encara són capaços d'arrossegar 1.500 convençuts per omplir el mateix teatre d'una escola catòlica que elegí Jaume Font per fer els seus actes de campanya. Com ell, perdran. Però, veient l'entrega d'ahir, la ràbia que se'ls desperta quan els toquen segons què, no els podran dir que no ‘lluiten pel que volen'.