Representants de les associacions de Memòria Històrica de Mallorca i Aragó han testificat aquest dijous en la quarta sessió del judici que se celebra en el Tribunal Suprem contra Baltasar Garzón per investigar el franquisme mancat de competència per fer-ho. Ambdues testimonis, nétes de represaliats, han defensat la investigació penal del jutge sobre els fets per ser l'"única opció" per obtenir "justícia i reparació" i per estar dirigida a l'aclariment de crims de lesa humanitat, que no prescriuen.
La primera en declarar ha estat Josefina Musulén, representant de l'Associació de Memòria Històrica d'Aragó, que va ser una de les primeres associacions que van presentar denúncia davant l'Audiència Nacional el desembre de 2006.
Ha explicat que aquesta és la primera denúncia que van presentar pels fets, i que si no ho van fer abans és perquè les associacions de memòria històrica no van néixer fins entrats els anys 2000, ja que va ser la "generació dels néts" la que va començar a moure's per obtenir "justícia i reparació" per als seus padrins i els seus pares.
"Presentàrem una denúncia penal perquè era l'única opció perquè els fets s'investigassin", ha explicat davant els set magistrats que conformen la Sala.
Sobre el seu cas personal, Musulén ha recordat que el 13 d'agost de 1936 un falangista es va endur de casa seva a un poble aragonès el seu padrí, que era de la CNT, i la seva padrina, que es trobava en estat de gestació avançat. Més tard, el seu oncle va anar a preguntar per la seva germana a la caserna, ja que es deia que a les embarassades no les afusellaven, però li van dir que "en el tret de gràcia li havien rebentat la panxa".
Més tard, una vegada mort Franco, la família de Musulén es va assabentar per altres persones que van viure els fets que la seva padrina havia donat a llum una nina sana. "El meu pare es va assabentar que havia tingut una germana i duim 33 anys buscant-la -ha afirmat davant el tribunal-. No hi ha pedra a Saragossa que hagi pogut ser aixecada per trobar una dada que no hàgim aixecat".
La segona testimoni que va comparèixer avui en la vista, que tot just ha arribat a la mitja hora de durada en total, ha estat la representant de l'Associació Memòria de Mallorca Maria Antònia Oliver, qui també va firmar una de les denúncies que van arribar el desembre de 2006 a l'Audiència Nacional juntament amb una altra membre de l'associació que és professora de Dret a la Universitat de les illes.
Repressió contra civils
En la seva denúncia, acompanyada d'un informe històric sobre la repressió sobre civils a l'illa després del cop d'Estat de 1936, aquesta associació va aportar una relació de morts, que segons les seves investigacions van arribar als 1.600 executats. Oliver ha defensat que a Mallorca "no hi va haver conflicte armat perquè el control dels revoltats va ser absolut des del primer moment", i ha estimat en 50 les fosses localitzades a l'illa.
"Som néta d'una persona desapareguda.", ha afirmat Oliver, per iniciar el relat de la desaparició del seu padrí i el germà d'aquest després de romandre sis mesos a presó. A la primavera de 1937 van informar les famílies que havien estat posats en llibertat, però tots sabien que havien estat víctimes.
"La meva padrina va morir i tancà les seves ferides amb la mort, vull que la meva mare, que té 87 anys, les tanqui abans de morir amb la veritat i la reparació", ha afirmat aquesta testimoni, després d'assenyalar que quan els seus familiars anaven a preguntar pel parador del seu padrí les autoritats els deien que "els vermells són uns covards" i segurament haurien fugit de l'illa o "abandonat per una altra dona".
L'associació de Memòria de Mallorca es va constituir el 2006, i segons Oliver va ser a partir de llavors quan van començar a treballar amb juristes i historiadors i a pensar que "teníem el deure de denunciar". Ha explicat que van presentar la denúncia a l'Audiència nacional "perquè ens va omplir d'esperança que ja s'estaven investigant crims similars contra la humanitat, els d'Argentina i Xile."
El judici contra Garzón, que s'enfronta a una pena d'inhabilitació de 20 anys per un delicte de prevaricació que sol·licita per a ell l'acusació popular, que exerceix el sindicat de funcionaris Manos Limpias, prosseguirà el pròxim dilluns amb la compareixença de més representants d'associacions de memòria.