El 15-M encara és viu a Mallorca. Milers de persones (més de 3.000 en els moments de més concentració)recorregueren ahir de manera pacífica els carrers de Palma per reviure les protestes que sorprengueren tothom ara fa un any i que marcaren l'agenda política, almenys durant mesos. No eren només els indignats de llavors. S'hi sumaren ciutadans molests amb les retallades del Govern del PP en matèria sanitària o educativa i, sobretot, els treballadors afectats.
Moltes bates blanques i llaços negres, de sanitaris que s'oposen a les rebaixes de l'Executiu i, sobretot, al tancament dels hospitals Joan March i General; moltes camisetes verdes, d'aquells que reclamen una escola pública de qualitat; llaços amb la senyera, dels qui s'oposen a la política lingüística del Govern tendent a minorar la llengua pròpia..., s'uniren a les banderes republicanes, estelades i d'Islàndia (el país que no va socórrer la seva banca) i a les consignes que feren la volta al món ara fa un any i que ahir es revisaren per a l'ocasió.
Crítiques a una democràcia poc representativa; qüestionament dels polítics, sobretot dels dos grans partits; rebuig al poder de la banca, ara amb l'afegitó de l'aportació pública a Bankia; i retrets a la despesa militar es repetien en pancartes, la majoria casolanes. "Perquè no ens fa gràcia aquesta democràcia", deia la pancarta que obria la marxa, portada per ciutadans heterogenis, que no responien al clixé que alguns han volgut aferrar als indignats. Darrere, una pancarta de Democràcia Real Ja demostrava que el moviment s'ha anat dividint pel camí.
"No som mercaderies en mans de polítics i banquers", "Menys despeses militars i més escoles i hospitals", "10.000 milions menys per a Sanitat i Educació i 10.000 milions més per a Bankia" i "Qualque dia, fill meu, tot això serà del banc" es podia llegir en les pancartes. Els lemes que corejaren els assistents eren els de fa un any: "Li diuen democràcia i no ho és", "Que no , que no, que no ens representen", "Mans enlaire això és un atracament", "No hi ha pa per a tant de xoriço" o "Menys corrupció i més educació".
Hi hagué poca presència de polítics i sindicats, més enllà de la de dirigents aïllats. No hi eren ni els màxims dirigents del PSIB ni del PSM i just es deixaren veure David Abril (IniciativaVerds), Manel Carmona (Esquerra Unida), Rosamaría Alberdi (PSIB), Toni Verger (PSM), Manolo Cámara (CCOO) i Mateu Morro (Unió de Pagesos).
Una batucada al capdavant de la marxa donava un to festiu a la protesta, que sortí a les 17.30 hores del passeig del Born i arribà dues hores després a la plaça d'Espanya, després de recórrer Jaume III, passeig Mallorca i Avingudes. A la plaça d'Espanya o d'Islàndia, com li deien els indignats, l'estàtuta del rei en Jaume tornà a lluir la bandera d'aquest país i una màscara d'Anonymous.
Dos dels organitzadors llegiren un manifest -en català i en castellà- en què deixaven clar que la majoria de la població (el 99%, diuen) no se sent representada pels polítics i rebutjaren el poder dels banquers. Reivindicaren la vigència del moviment; reclamaren justícia social, distribució de la riquesa i ètica pública; condemnaren la pobresa i la corrupció; i advertiren que no aturaran fins a aconseguir-ho. "Sortirem al carrer una vegada i una altra fins que puguem decidir entre tots el món on volem viure", afirmaren.
Després de la protesta, unes 150 persones quedaren a la plaça fent assemblees i envoltats per un gran nombre de policies, que no els deixaren entrar tendes ni sacs de dormir.