Advocats de Balears alerten d'una possible vulneració dels drets fonamentals de molts immigrants regulars i irregulars que són condemnats a presó. Avisen que, cada cop més, la Brigada Provincial d'Estrangeria de la Policia Nacional troba fórmules per expulsar-los del territori espanyol un pic han complert condemna.
La lletrada María del Carmen Serra afirma que "són víctimes d'un doble càstig. Paguen pel delicte en entrar a la presó i després els expulsen. És el seu gran temor. Els dos darrers mesos viuen angoixats. I si estan en situació regular, els revoquen l'autorització i es converteixen en irregulars".
Perquè el lector ho entengui, explicarem el cas d'un jove marroquí que arribà a Mallorca quan tenia set anys, a través del reagrupament familiar, i que estudià a l'Illa, s'hi adaptà i hi arrelà perfectament. Aquest al·lot, a devuit anys, va fer una temptativa de furt que acabà amb lesió i el condemnaren a dos anys de presó. El jove tenia els papers i la residència permanent a Mallorca. De fet, tota la seva família resideix a l'Illa i no té cap familiar viu al Marroc.
El jove va complir la pena íntegra, esperant ansiós sortir del centre penitenciari. Dos mesos abans d'assolir la llibertat, la Policia l'anà a veure a la presó per comunicar-li que li havien incoat un expedient sancionador d'expulsió. És una mesura que inclou l'article 57.2 de la Llei 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a l'Estat espanyol. L'article ve a dir que tot ciutadà estranger que hagi comès un delicte penat amb una condemna d'un any o més de presó serà expulsat.
De la presó a la comissaria
Els advocats diuen que hi ha casos en què l'expedient s'ha incoat només dies abans de sortir en llibertat i que la Delegació del Govern els resol de manera ràpida i en confirma l'expulsió.
Els lletrats es queixen que no tenen marge de reacció i que l'intern no arriba a sortir de la penitenciaria perquè el dia de la seva llibertat la Policia se l'emporta directament a comissaria. Allà poden fer dues coses: o bé sol·licitar una plaça d'internament en un centre per a immigrants a la Península, o bé tenir preparat un bitllet i expulsar-lo directament cap al país d'origen i sense necessitat del seu propi consentiment.
L'advocada afirma que per aquests interns "l'expulsió és fins i tot més greu que complir la pena de presó". Iafirma que hi ha un debat entre els missers sobre aquest article -el 57.2-, ja que no diu que l'estranger hagi d'estar condemnat a penes superiors a un any, sinó que fa referència a tots aquells que estiguin reclosos en un centre penitenciari, condemnats per un delicte tipificat amb una pena de presó d'un any o superior. És ben diferent.
Hi ha gent que entra a la presó amb una condemna de tres mesos, en substitució d'una multa que no ha pagat. En aquest cas, per exemple, la Policia li pot incoar l'expedient d'expulsió. Això és així perquè el delicte que ha comès (violència de gènere o robatori, etc.) té tipificada una pena, un arc de condemna, superior a un any. També són moltes, però, les sentències que apliquen eximents o atenuants que rebaixen el grau de la pena i, per tant, la condemna és inferior a un any. En aquests casos, pot haver-hi mala sort i que el condemnat ingressi a la presó per reincidència o per la gravetat del fet. També li incoen l'expulsió.
Cada vegada hi ha més immigrants en aquesta conjuntura. I si són els que es troben en situació irregular, els poden caure, alhora, fins a dues sancions d'expulsió: una per l'article 57.3 i l'altra per l'article 53a. Aquest darrer és el que aborda les situacions dels estrangers sense papers. En canvi, diu Serra, "el que fa més mal als interns és el 57.2, perquè afecta gent que està en situació regular i ho pot perdre tot".