Balears encara no ha rebut ni un euro del cèntim sanitari amb el qual s'està gravant el litre de benzina i gasoil des de l'1 de maig passat. Vicepresidència econòmica assegura que encara "no disposa" dels doblers que tenia previst ingressar i que no sap quan arribaran de Madrid part dels 35 milions d'euros anuals que fan comptes rebre.
Ja fa més de quatre mesos que al litre de combustible se li apliquen 4,8 cèntims d'euro més, el màxim permès, en concepte d'un impost que en teoria s'ha de destinar a reduir el dèficit de la sanitat balear. A part de l'impost especial d'hidrocarburs i de l'IVA, el Govern balear va incloure en el Decret Llei de mesures tributàries per reduir el dèficit aquest nou impost, del qual només se'n salven els transportistes i els taxistes.
Els sindicats afirmen que s'ha estat pagant tot aquest temps per un tribut que no anirà a Salut, sinó que va directament a la "caixa general del Govern".
El secretari d'Acció Sindical de l'FSP-UGT, Miguel Ángel Romero, considera que "el problema del cèntim sanitari és que no és només un cèntim el que es paga i, a més a més, el ciutadà pensa que es dedica a la sanitat i és fals: es destina a pagar pujades de sous".
Romero destacà que "aquests doblers, tot i anomenar-los cèntim sanitari, no tenen un caràcter finalista i van a la caixa comuna". El sindicalista explica que en altres comunitats, com a la de Madrid, on també s'aplica aquest impost, "s'ha demostrat que els doblers es van destinar a construir dos ponts, i no al sistema sanitari".
En el mateix decret llei en què el Govern de José Ramón Bauzá introduïa aquesta nova taxa, també s'incloïa la deducció fins al 15% en la declaració de la renda per a les persones que contractin assegurances sanitàries privades. Concretament, en els casos dels majors de 65 anys, les persones amb alguna discapacitat i les famílies nombroses.
El sindicalista apunta que la bonificació de les assegurances privades suposarà "deixar d'ingressar 7,5 milions d'euros anuals", en un moment en què allò important és recaptar "entre els que més tenen" i no gravar amb el cèntim sanitari ni "el president de la nostra comunitat ni el ciutadà que rep la prestació dels 400 euros". Sobre la posició del Govern Bauzá, que assegura que no sap quan rebrà els doblers de Madrid, Romero considera que "són uns ineptes, si no saben el que ingressaran", si bé "podria ser que no els interessa dir-ho. I això també és pitjor, tenint en compte que volen ser un exemple amb la llei de transparència".
La secretària general de Salut de CCOO, Bel Pasqual, afirma que "no tenim cap tipus d'informació d'on aniran tots aquests doblers". Iés que, segons Pasqual, "ens preocupa molt que es continuïn recaptant doblers sense saber on aniran a parar". La sindicalista assenyala que en aquests moments d'alta tensió en la sanitat pública és quan l'Executiu hauria d'actuar amb "més transparència".
Tots els sindicats coincideixen a l'hora de cercar solucions alternatives a gravar el combustible, com per exemple recuperar l'impost de patrimoni, una via per poder incrementar la recaptació de la Comunitat i, per tant, no haver de retallar en salut o educació. Els agents socials esperen que Vicepresidència Econòmica faci un exercici de "transparència" i detalli cèntim a cèntim a què es destinarà la taxa.