La declaració que Rafel Torres prestà dijous davant el jutge, la qual motivà la seva desimputació i la imputació de l'anterior batle d'Inca i actual president del Parlament, Pere Rotger, ofereix també una lectura en clau política: simbolitza, d'alguna manera, l'emancipació definitiva del delfí.
Fa molts d'anys que Pere Rotger i Rafel Torres es coneixen. Quan el primer va ser investit per primera vegada batle d'Inca, el 1995, ja va nomenar Torres regidor responsable de l'àrea d'Esports. Des d'aleshores i fins al juny de 2010, que Rotger -més tard del que estava previst- dimití de batle a favor del delfí, han treballat plegats.
La relació entre els dos ha estat lleial i bona, en general. Més que en una confiança cega, s'ha basat en els valors del poder i els partits polítics -entesos com a estructures jeràrquiques. Cal insistir que Torres no fou mai un home de la més absoluta confiança de Rotger -aquest paper estava reservat a Tomeu Seguí-, sinó l'escollit per rellevar-lo.
Rotger va ser un batle a qui -algunes veus- s'ha etiquetat d'històric. Els inquers li confiaren la gestió del Consistori quatre vegades, tres de les quals amb una folgada majoria absoluta. La seva facilitat per seduir, el seu pes, el seu èxit, en alguna ocasió, varen perjudicar Torres. Els 12 mesos (de juny de 2010 a juny de 2011) que Torres va ser batle gràcies a la dimissió de Rotger, sense l'aval d'una victòria electoral, podria dir-se que la primera vara actual comandà sota l'ombra de Rotger, com cohibit.
Encara que amb alguna dificultat, Rafel Torres ha aconseguit esvair l'ombra del col·lega. Ell és ara el batle, qui té el poder. En la declaració que prestà davant el jutge dijous, en la qual es desvinculà del contracte sospitós amb Over Marketing, Torres referma la seva independència, l'emancipació.
Carrera política
Amb la desimputació, la carrera política de Torres podria rellançar-se. Quan sortí de declarar del jutjat, pràcticament ningú no hauria donat res pel seu futur. S'esperava que Bauzá l'obligàs a dimitir i aquí podria haver acabat la seva trajectòria. Això no obstant, a mitjan horabaixa se'n conegué la desimputació (provisional), circumstància que el podria catapultar (en medis inquers es comenta que el codi ètic de Bauzá i el viacrucis que ha viscut l'han fet quedar com una víctima, cosa que sovint beneficia els líders polítics).
Cal assenyalar que Torres és un dels escassos dirigents del PP que han gosat plantar cara a Bauzá. El cas més conegut és el dels relleus a la cúpula de l'Hospital d'Inca, que en part accelerà la dimissió d'Antoni Mesquida.
Torres, que mai no s'ha postulat a res, també podria canalitzar ara el malestar dels dirigents escèptics amb el codi ètic del president Bauzá. De la desimputació, n'ha sortir reforçat. Caldrà veure com ho administra.