La Conferencia Nacional d'ERC aprovà dissabte a Barcelona la ponència en la qual defineix tres vies per accedir a la independència i el model de República Catalana que propugna el partit. En aquest sentit, pel que respecte a les Illes Balears, el text assegurà que serà cada illa per separat qui podrà exercir el dret a decidir una possible annexió al possible nou Estat.
La ponència ha estat aprovada, tal com es preveia, pel 99% dels votants i amb una sola esmena que ha estat votada (i rebutjada) pel plenari, de les gairebé 200 que havien estat presentades pels militants i que van ser negociades i integrades en el text definitiu. El contingut de la ponència va ser defensat per Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura de la Generalitat, que actuà com a coordinador dels treballs de redacció del text.
Joan Lladó, dirigent d'Esquerra a Mallorca i Secretari Nacional de Vertebració dels Països Catalans, defensà durant la ponència la possible integració de la resta de territoris de parla catalana al possible nou Estat català.
Lladó, durant la seva intervenció, va voler "desmuntar tòpics" sobre la població de Balears , defensant el valor de pertinença que es dóna de forma singularitzada a cada illa. En aquest sentit, destacà que no es dóna una traducció política del sentiment identitari de forma tan clara com es fa al Principat. Amb tot, assegurà que això canviarà en el moment en què el centre del debat polítc illenc "sigui la pertinença o no a Espanya".
El representant d'Esquerra, va voler remarcar que el Principat i les Illes tindran "ritmes diferents" en la consecució de la independència. Assegurà, però, que els "arguments de la por i els prejudicis no han de limitar els nostres somnis".
Dret a decidir de cada illa
La Ponència inclou un apartat específic de Balears en el què s'assegura que atesos a "la naturalesa de les diferents illes" i el "sentiment de pertinença singularitzat" que hi ha, un dels objectius haurà de ser "l'apoderament polític de cada illa". "Cal desenvolupar al màxim l'Estatut de les Illes Balears transferint les competències que preveu, evitant duplicitats i, fins i tot, anar més enllà, amb l'objectiu que cada illa pugui ser subjecte de dret i decidir el seu marc de relació amb el món i amb el nou Estat català, quan aquest hagi finalitzat el seu procés", assegura el text.
Segons la ponència, Esquerra participarà en el "procés de donar a conèixer profusament" la situació financera que pateix l'Arxipèlag i elaborar una estratègia que passa, en primer lloc, "perquè l'Agència Tributària de les Illes Balears vehiculi el pagament d'imposts estatals d'administracions i de ciutadans de les Illes Balears".
A més, segons Esquerra, s'haurà d'impulsar la "democràcia participativa" i emparar les "consultes populars" que s'organitzin des de la societat civil. "Cal implicar la ciutadania en els afers que l'afecten superant les conteses electorals estrictes. La independència haurà de servir per aprofundir més en aquesta democràcia, però per arribar a aquest estadi abans s'haurà d'impulsar que la societat participi amb normalitat de processos decisoris". A més, segons el partit, serà una "prioritat" l'estímul i la creació "d'òrgans de relació" econòmica, social, cultural i política "de les diferents illes i d'aquestes amb el seu conjunt, amb el futur nou Estat català".
La ponència també recull que en funció del model que s'adopti, "la futura Constitució catalana haurà d'incorporar la definició i el marc complet de la nació, tenint en compte especialment aspectes com ara el reconeixement de la condició nacional als ciutadans dels altres territoris que lliurement ho reclamin o la inclusió d'una clàusula de reunificació (com van fer al seu moment les constitucions de la República Federal Alemanya -art. 23- o de la República d'Irlanda de 1937 -art. 3".