Segueix-nos F Y T R

El Parlament aprova que les Balears "no són part de cap país català"

Els conservadors volen «reescriure la història», segons l'esquerra, que critica que això és com declarar que no hi ha cap relació entre els països iberoamericans. «Amb Catalunya ens uneix la llengua, però res més», defensa Mabel Cabrer

La portaveu del grup parlamentari popular ha estat l'encarregada de defensar que Balears no forma part de «cap país català». | Joan Torres.

| Palma |

El Ple del Parlament balear ha aprovat aquest dimarts, amb el vot en contra de PSIB i MÉS, i l'abstenció del diputat no adscrit Antoni Pastor, que els Països Catalans no existeixen i que Balears no forma part de «cap país català».

Durant la sessió d'avui, la portaveu del PP a la Cambra, Mabel Cabrer, qui havia demanat als socialistes que donessin suport a aquesta PNL amb la qual també han criticat les «ingerències» del Parlament català, ha destacat que Balears i Catalunya tenen en comú la llengua, «però res més», ha dit abans de remarcar les «grans diferències» que existeixen entre ambdues autonomies.

Per la seva banda, el socialista Antoni Diéguez ha considerat que «el major perill» del Parlament «no és Catalunya sinó el Govern de José Ramón Bauzá» i ha assenyalat que els «perills» de l'autonomia «estan més en les polítiques del PP, que en molins de vent d'ultramar».

«Reescriure la història»
En canvi, el diputat de MÉS, Nel Martí, ha opinat que el PP no presentaria aquesta proposta per a negar l'existència dels Països Catalans si aquesta realitat no existís. «La proposta d'ateisme del PP no seria necessària. Si és necessària és perquè hi ha una realitat, darrere de la negació hi ha una voluntat de reescriure la història», ha dit.

«És la funció d'aquesta Cambra resoldre si el nombre Pi existeix?», s'ha preguntat en referència a això l'econacionalista entenent que aquesta proposta dels populars no té sentit a causa de l'actual situació de crisi i que en canvi «callen davant les ingerències» de Madrid.

Segons MÉS, la negació dels Països Catalans seria com negar l'existència dels països iberoamericans i ha considerat  que les «ingerències» que critica el PP del Parlament de Catalunya són perquè «s'aferra a qualsevol ferro calent». A més, ha recordat algunes PNL debatudes en la Cambra balear, com una presentada pels populars en l'any 2005 que criticà la proposta de nou Estatut català per afirmar que els pronunciaments sovint es produeixen sobre matèries que afecten altres territoris. «La major ingerència que ha tingut Balears ha estat haver tengut un expresident que hagi fet un mal ús dels recursos dels ciutadans», ha dit en referència a Jaume Matas.

Crítiques al «pancatalanisme» del PSIB
Davant les intervencions dels grups de l'oposició, la portaveu conservadora ha lamentat que PSIB i MÉS, i especialment els socialistes, no hagin aprovat aquesta proposta «per a reconèixer els nostres valors com autonomia i la nostra cultura».

«Sorprèn i causa tristesa el paper que ha fet el PSIB», ha manifestat Cabrer, qui ha considerat que Antoni Diéguez podria ser el «mediador cultural entre les dues candidates» del partit a les primàries i ha criticat que aquest no s'hagi referit al contingut de la proposta.

«No ens posin etiquetes que anam en contra de Balears, ho necessiten per a defensar el seu pancatalanisme, no els donarem una coartada per a fugir del debat», ha conclòs Cabrer. Amb aquesta PNL, el Parlament també ha mostrat el seu rebuig a la «ingerència» de la Cambra catalana i destaca que Balears és una comunitat «al mateix nivell» que Catalunya, entre altres punts.

Relacionat
+ VIST