La Fiscalia del Tribunal Suprem (TS) conclogué aquest dijous que s'ha de desestimar el recurs de cassació del Govern en relació a la demanda que va interposar contra l'exsecretari general d'UGT a Balears, Lorenzo Bravo, qui va dir 'feixista' al president José Ramón Bauzá, entre d'altres improperis, en el marc de les cruentes retallades i ajustaments que emprengué l'Executiu en la primera etapa del seu mandat.
En un escrit remès a la Sala Primera del Suprem, el fiscal José María Paz protegeix i coincideix amb la postura de l'Audiència de Palma, en el sentit que ha de prevaler la llibertat d'expressió sobre el dret a l'honor en un context de debat polític, pel que ha de ser desestimat el recurs de cassació presentat per l'Advocacia de la Comunitat.
En quatre episodis distints que van ser recollits pels mitjans de comunicació, Bravo es va referir a Bauzá com «el menda», «el de la brillantina» i «l'engominat», i va dir d'ell que «és molt feixista aquest senyor», i el va anomenar «inútil, prepotent i chulo».
El Govern va recórrer fa uns mesos davant el Tribunal Suprem l'absolució de Bravo de l'acusació d'atemptat contra l'honor del president balear. L'Audiència de Palma va confirmar el juny passat la desestimació per part d'un jutjat de primera instància de la demanda de l'Executiu. Aquest recorregué la decisió davant el Suprem, i ara la Fiscalia coincideix amb la decisió de l'Audiència de Palma.
"Expressions grolleres emparades per la llibertat d'expressió"
Així, el fiscal del Suprem considera «encertada la doctrina de l'Audiència», que va admetre que les expressions utilitzades per Bravo en contra Bauzá van ser «certament grolleres i desafortunades», encara que va donar prevalença al dret a la llibertat d'expressió sobre el dret a l'honor perquè es van produir «en un context de crítica a l'actuació del Govern».
«La càrrega d'assumir la crítica severa, dura i fins i tot inconvenient, s'imposa en una societat democràtica a qui es veuen involucrats en activitats públiques», va afirmar l'Audiència en el seu escrit. Assenyalava a més que les manifestacions de Bravo es van realitzar com a reacció davant dues decisions concretes del Govern que presidia Bauzá -la reducció del nombre d'alliberats sindicals i la retallada de subvencions als sindicats-, que «resultaven si més no molestes per a qui representava al sindicat que veia minvada una font dels seus ingressos i que alguns dels seus delegats (...) havien de tornar als seus llocs de treball».
Els jutges van afirmar que les manifestacions del sindicalista «poden tenir caràcter ofensiu» si s'analitzen de forma aïllada, però adverteixen que «la ponderació jurídica aconsella en aquests casos allunyar-se d'una concepció abstracta del llenguatge» en benefici d'una pragmàtica que el relacioni amb el seu context.