El futur de Balears si Catalunya s'independitza, a debat a Barcelona

Sis veus del catalanisme illenc van tractar ahir, en dues sessions públiques, d'endevinar el futur de Balears si Catalunya s'independitza: Biel Barceló del PSM, l'acadèmic Isidor Marí, l'activista cultural Bartomeu Mestre, l'economista Guillem López Casasnovas, el professor i cantant Biel Majoral, i l'escriptor Melcior Comes. Les taules rodones, moderades per Antoni Trobat i Ferran Pisà, van tenir lloc en el Born Centre Cultural de Barcelona, seu dels actes del Tricentenari que recorden el setge borbònic de 1714.

Marí assegurà que, si Catalunya aconsegueix la independència és probable "que l'ofensiva contra la catalanitat de les Balears s'intensifiqui". "És necessari un projecte alternatiu a Balears o serà un desastre a tots els nivells", va advertir.

Mestre, per part seva, va declarar que "veurem si la futura constitució catalana ofereix la potestat d'atorgar la nació catalana a qui la reclami des de Balears", i va remarcar que "la centralització afecta els drets civils".

Barceló, al seu torn, va insinuar que "la independència obrirà els ulls a molts ciutadans de l'Arxipèlag i permetrà un reconeixement internacional de la nostra llengua i cultura, però augmentarà l'espoli fiscal sense l'aportació del Principat".

Majoral es va mostrar "optimista”, ja que, a parer seu, “Europa haurà de protegir la nostra llengua si Catalunya és un estat", i va assegurar que "la dreta a Mallorca no té la majoria social". Més pessimista es va expressar el menorquí López Casasnovas, qui va dir que "el país i l'economia que deixem als nostres fills és molt pobre", i va reflexionar que "l'excés de prudència ens fa traïdors contra les generacions futures".

Comes, finalment, va argumentar que "a mesura que Catalunya s'apropi a la independència, les forces espanyolistes es radicalitzaran a les Illes", i va expressar que "el catalanisme s'ha desvinculat de qualsevol idea política, quelcom que no hem aconseguit a Balears".