La Fundació Jaume III constata que els llibres de text de tres grans editorials corresponents als nivells de primer, tercer i cinquè de Primària estan poc o gens adaptats a les modalitats lingüístiques insulars, i lamenten que en general es comprova un "desterrament" de l'article baleàric.
En roda de premsa, el portaveu de l'entitat, Joan Font Rosselló, i el filòleg i patró Xavier Pericay, han presentat els resultats d'un informe que han fet amb un buidatge de pàgines triades aleatòriament de llibres que actualment estan presents a les aules de Balears.
Font ha explicat que per a l'estudi no han utilitzat el model de llengua que defensa la Fundació, i en comptes d'això han optat per les "solucions normatives" reconegudes per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), acompanyades per algunes "excepcions" que no hi són, però sí que recull el Diccionari Català-Valencià-Balear, i a més tenen "segles d'ús".
Amb aquesta particular base teòrica han analitzat els recursos acadèmics, comprovant que l'adaptació a les formes illenques és “insuficient”, sobretot pel que fa a l'ús de l'article salat, la irrupció de modismes provinents del català central, o una “mescladissa” de vocabulari –'portar' i 'dur' per exemple- en diferents passatges del mateix llibre.
«Llengua viva»
Segons els representants de la Fundació, aquest treball cerca “sensibilitzar els mallorquins del fet que a les escoles s'ensenya un català que té poc a veure amb la llengua viva del carrer”, quelcom atribuït als canvis que durant anys s'han produit pel que fa a la política lingüística, i rere els quals hi veuen certes “directrius polítiques”.
Per posar fre a la situació i impulsar una major adaptació, la Fundació Jaume III preveu reunir-se amb la conselleria d'Educació i amb les editorials. En tot cas, afirmen que els contactes amb la Universitat de les Illes Balears –la institució consultiva en matèria de llengua catalana assenyalada per l'Estatut d'Autonomia de les Illes- estan en punt mort, i que la relació amb el departament de Filologia catalana és “nul·la”.
És millor, han dit, la connexió amb diverses plataformes educatives de recent creació que lluiten per un nou model a l'ensenyament, i també les que han mantengut amb certs mitjans de comunicació que “ja han anat incorporant modismes propis que fins ara no havien contemplat”.
Jaume Corbera, un 'símbol'
Mentre a la Fundació lamenten la “falta de voluntat” del món científic de fer cas a la seva visió filològica, assenyalen com a paradigmàtiques diverses intervencions del professor de Dialectologia del departament de Filologia catalana de la UIB, Jaume Corbera, la primera a un article publicat a dBalears.cat fa poc més d'un any, sota el títol El PP està en contra de les modalitats, i que es clou amb la següent petició: “No deixem ni un segon més que els majors enemics de la nostra llengua es presentin com els seus vertaders defensors”.
A continuació, Font ha destacat amb “profunda admiració” unes altres línies de Corbera a l'obra Represtigiar les modalitats, que expressen literalment: “Mantenir la riquesa sinonímica dins la llengua i rescatar les nostres maneres de dir tradicionals no es pot veure mai com una concessió al localisme o al folklorisme, ni molt manco al gonellisme. No es tracta, de cap manera, de fomentar el particularisme, sinó, senzillament, de reconèixer i valorar les particularitats que històricament ens han caracteritzat”, un camí que a la Jaume III afirmen que estan compromesos a recórrer.