La Plataforma per la Llengua insisteix en la necessitat que el català sigui un requisit per a totes aquelles persones que exerceixen en l’àmbit de la justícia a Catalunya. Actualment, la manca d’aquest requisit i l’ús, per inèrcia, del castellà a l’Administració judicial ha comportat que el nombre de sentències en la nostra llengua hagi estat del 8% l’any passat.
En aquest sentit, el president de l’ONG del català, Òscar Escuder, ha contestat les «greus afirmacions» que aquest dijous al matí ha fet el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, al Parlament. Barrientos ha assegurat que si el català fos un requisit per a la carrera judicial els jutjats catalans serien un «desert judicial» i que el nostre país no seria un «destí judicial atractiu».
Òscar Escuder ha explicat que «en els estats que tenen una democràcia multilingüe avançada el ciutadà té dret a escollir quina llengua vol utilitzar en els procediments judicials i, en canvi, a Espanya és el jutge qui determina si es pot fer en català o ho fa en castellà». Això arriba a comportar «greus discriminacions per als ciutadans que s’hi adrecen en català». La Plataforma per la Llengua recorda que l’Administració de l’Estat espanyol relega el català a un mèrit mentre que el castellà és un requisit i, per tant, no compleix amb la necessitat que els treballadors de l’Administració coneguin les llengües oficials del territori on treballen.
Escuder insisteix, per tant, que «el català sí que ha de ser un requisit per accedir a treballar a l’Administració de justícia a Catalunya» i assegura que, segons dades del Departament de Justícia, el 85% del personal judicial ha participat en cursos de català, de manera que “«a gran majoria d’oficines judicials estan en condicions de treballar en català». Escuder considera que el president del TSJC «potser desconeix la situació o bé pretén emmascarar el problema amb una excusa sense fonament».
El president de la Plataforma per la Llengua també ha recordat que l’Estat espanyol mai no ha fet res per canviar aquesta situació i que els grans partits espanyols ho rebutgen quan la proposta arriba al Congrés dels Diputats. Així va quedar palès la setmana passada davant d’una proposició d’En Comú Podem que pretenia no només fixar el requisit de coneixement de les llengües oficials del territori on s’hagi d’exercir sinó també que es pregunti explícitament al ciutadà pel seu dret d’opció lingüística, que es tramitin els procediments en la llengua que el ciutadà triï i que en cas que no exerceixi el dret, es tramitin en la llengua oficial minoritzada (en el cas de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, el català). Aquestes mesures eren un pas per augmentar l’ús del català en els jutjats, cosa que repercutiria directament en el nombre de sentències elaborades en català. Les mesures no van aprovar-se a causa del vot en contra del PP i de l’abstenció del PSOE, encara que Ciutadans va votar a favor d’algun dels punts.
L’ONG del català ha recollit diverses vegades que l’Estat no té voluntat d’aconseguir fer pujar l’ús del català en les sentències judicials ni de fer efectiu el dret d’opció lingüística als tribunals dels territoris de parla catalana. Aquesta reacció per part de l’Estat no arriba ni tan sols després de veure l’evidència que mostren els informes del Consell d’Europa sobre el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) quan li reclamen una reforma del marc jurídic i més capacitació del personal que treballa als jutjats dels territoris de parla catalana.
Davant aquesta manca de voluntat de canvi de l’Estat espanyol, Òscar Escuder ha afirmat que «només amb un estat propi podrem establir les bases d’una justícia que s’expressi en la nostra llengua i que respecti els drets lingüístics dels ciutadans» i permeti millorar aquesta situació.