La Plataforma per la Llengua s'ha fet ressò de fins a cinc discriminacions lingüístiques, publicades per aquest mitjà, entre el desembre de 2025 i el febrer d'enguany per haver parlat en català en establiments comercials de les Illes Balears.
Arran d'aquestes discriminacions lingüístiques, l'entitat ha fet una crida al Govern de Margalida Prohens a impulsar de forma urgent una llei que protegesqui els consumidors davant d'aquestes vulneracions dels seus drets lingüístics.
Els casos que ha denunciat públicament l'organització són, d'una banda, la discriminació que es va produir al Bar del Peix de Palma, quan un cambrer va expulsar un grup d'amigues, així com la patida a l'IKEA de Maó per part d'una clienta que va haver de partir de l'establiment després de no ser atesa per parlar en la llengua pròpia. A més, un metge del Banc de Sang de Palma es negà a entrevistar un donant de sang perquè li parlava en català, mentre que a un client li negaren l'atenció al MediaMarkt de Palma i li tiraren els objectes comprats. Finalment, també a Palma, una clienta denuncià que al local de menjar Pokatas li negaren reiteradament l'atenció i posteriorment l'agrediren verbalment al carrer.
De fet, al llarg de 2025 l'entitat va rebre 89 queixes lingüístiques d'usuaris de les Illes Balears, la majoria de les quals feien referència a vulneracions en els drets lingüístics dels catalanoparlants a diversos establiments comercials i llocs d'atenció al públic.
Una Llei de Protecció dels Consumidors que estengui els drets lingüístics i protegesqui de discriminacions
La Plataforma per la Llengua apunta que, tot i que al Banc de Sang rectificaren i es disculparen exemplarment, es demostra que els consumidors a les Illes Balears «estan orfes d'una llei que garantesqui el dret a esser atesos en català», malgrat que la Llei de normalització lingüística (1986) garantesqui poder-se manifestar lliurement en llengua catalana «en forma oral o escrita, pública o privada» (art. 2.3) i que «ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua oficial que empri» (art. 2.4).
El 2023 s'arxivà l'Avantprojecte de Llei de Protecció dels Consumidors, que dedicava un capítol als drets lingüístics, i no s'ha tornat a posar damunt la taula aquesta necessitat. Recentment, el professor retirat Gabriel Bibiloni, que patí una discriminació fa mesos al Leroy Merlin de Palma, quan una caixera li va al·legar que no entenia el català i que no l'atendria si no li parlava en castellà, es queixà que després de denunciar-ho a Consum, finalment no hi hauria sancions legals previstes: «Els consumidors balears estam totalment desprotegits en els nostres drets i sotmesos als abusos de les empreses».
Davant dels darrers casos de discriminacions per motiu de llengua, la Plataforma per la Llengua considera que és urgent que «es reprengui aquest debat parlamentari i es posi remei d'una vegada per totes». «Els consumidors catalanoparlants mereixem els mateixos drets que les altres comunitats lingüístiques d'Europa. Necessitam, per tant, regular l'activitat de les empreses per afavorir el benestar dels consumidors, tal com ja es fa present al decret llei 1/2020, de 17 de gener, contra el turisme d'excessos, així com la Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç de les Illes Balears», remarquen.
Per altra banda, cal recordar que fixar els drets lingüístics dels consumidors és constitucional. Per exemple, la sentència 147/1996 del Tribunal Constitucional (TC) autoritza les comunitats autònomes a establir l'etiquetatge en la seva llengua cooficial. Per altra banda, la sentència 88/2017 del TC autoritza les comunitats autònomes a dissenyar normes que obliguin a entregar documentació informació sobre béns i serveis comercialitzats en català.
La Llei de comerç de 2001, derogada pel govern de Bauzà, assegurava l'ús del català en la retolació i l'atenció oral i escrita. A l'article 8.1 es regulava que els consumidors tenien dret a esser atesos en les dues llengües oficials de les Illes Balears, «i no podran esser discriminats o atesos incorrectament per raó de la llengua oficial que emprin». A l'article 8.2, a més, es regulava el dret dels consumidors a esser «atesos en la llengua oficial de les Illes Balears que escullin». L'entitat assenyala que «teníem uns drets garantits, i els volem recuperar».
Reclamen un compromís per part del Govern
La Plataforma veu amb preocupació les declaracions recents del portaveu del Partit Popular al Parlament, Sebastià Sagreras, que ha qualificat en una sessió de la comissió parlamentària els casos recents de discriminació lingüística com a «casos particulars que no afecten una casuística general», i ha reiterat que en aquests casos «no som ningú per dir a la gent la manera com s'ha d'expressar, ni tampoc per contrastar la veracitat d'aquests casos». Per altra banda, la presidenta del Govern, Margalida Prohens, ha declarat a la sessió plenària del Parlament del 17 de febrer que «tothom és lliure d'expressar-se en la llengua que vulgui», i que «el bilingüisme es viu amb normalitat».
Davant d'aquestes declaracions, l'entitat demana a la presidenta del Govern un compromís ferm amb els ciutadans de les Illes Balears de rebuig a les discriminacions lingüístiques als catalanoparlants, així com una voluntat perquè s'aturin d'una vegada per totes. «Les discriminacions existeixen i en aquest cas són promogudes i aplaudides pels discursos d'odi de l'extrema dreta. Com sempre, Plataforma per la Llengua estenem la nostra mà a totes les corporacions que ens demanin assessorament en matèria de drets lingüístics», remarquen.
El Servei de defensa dels drets lingüístics
La Plataforma per la Llengua recorda que posa a disposició de tots els ciutadans de les Illes Balears el Servei de defensa dels drets lingüístics. Es tracta d'un servei d'assessorament format per un equip d'especialistes en diferents àmbits (advocats, sociolingüistes, politòlegs...). A partir de la recollida de queixes i consultes, el Servei informa els usuaris dels seus drets lingüístics i de com poden formular instàncies i comunicar les queixes o consultes a les empreses i administracions pertinents.