L'organització juvenil Mallorca Nova ha publicat aquest divendres un manifest que rebutja el projecte de Llei d’Educació que dimarts es votarà al Parlament.
Remarquen que «és important que la llei sigui fruit de l’entesa entre el Govern i la comunitat educativa» i demanen millores en quatre fronts: la participació dels alumnes, la laïcitat, l’educació pública —especialment en el primer cicle d’educació infantil—, i la llengua. En aquest àmbit, els joves reclamen que la llei «asseguri que, en acabar cada etapa, els alumnes tenguin un grau de competència adequat o satisfactori, tant oral com escrit, en llengua catalana» i consideren que «és innecessari —i molt perillós— incloure el castellà com a llengua vehicular, car no ho fa ni la Llei d’Educació de l’Estat, la LOMLOE».
Podeu llegir el manifest sencer a continuació:
Per una Llei d’educació ben feta! #SuperemElsLímits
Després de dècades de tenir la competència en matèria educativa, finalment s’ha dut a terme l’elaboració d’una llei d’educació a les Illes Balears, la LEIB, que era un dels acords del Pacte. Una llei, a més de ser un acte de sobirania important, sempre és una oportunitat per a poder decidir, com a poble, quin tipus de societat volem i, en aquest cas, quin model educatiu volem aplicar a les Illes Balears. Per tot això, des de Mallorca Nova creiem que el projecte de Llei d’educació de les Illes Balears, encapçalada pel conseller Martí March, no té en compte algunes qüestions cabdals, com la situació desfavorable que pateix la llengua catalana al nostre territori, les eines i ajudes econòmiques necessàries perquè tots els centres puguin desenvolupar millores en igualtat de condicions, i el foment de la participació democràtica i transparent de l’alumnat, entre d’altres. A més, és una llei que no té un consens social ni parlamentari, i que no fa propostes concretes i precises en els diferents àmbits d’actuació. A continuació, detallarem quins aspectes consideram que la futura Llei d’educació de les Illes Balears hauria d’abordar i, per tant, demanam al Govern, especialment al PSOE i al conseller Martí March, que n’ajornin el procés de tramitació parlamentària.
- Educació laica
Des de Mallorca Nova entenem que l’Educació pública té la finalitat primera d'apoderar els individus perquè puguin assolir les quotes més altes de llibertat individual i col·lectiva. És per aquest motiu que, des del republicanisme, no es pot acceptar que una llei fruit d’un govern progressista mantingui la formació religiosa dins els seus principis generals, que fossilitzi els privilegis reaccionaris de determinades confessions, i que no sigui crítica amb l’Estat que els empara amb lleis i acords caducs.
Són també motius per a oposar-nos-hi la defensa i la reivindicació de la tolerància i el respecte cap a qualsevol confessió religiosa. L’educació pública no pot ser un camp de privilegis per a determinades religions, mentre es deixen de banda o es criminalitzen moltes altres doctrines presents al nostre país. Només des de la laïcitat a les institucions educatives públiques es pot aconseguir la protecció de la llibertat confessional i es pot garantir la llibertat de pensament i consciència de tota la societat.
- Educació pública
L’Administració ha de garantir l’accés a una educació pública, gratuïta i de qualitat de tota la població i a tots els nivells, també el primer cicle d’educació infantil. En aquest sentit, l’articulat del projecte de llei hauria estat una gran oportunitat per a exigir que aquest accés fos efectiu i real, però, malauradament, la llei no és prou clara. És cert que els concerts educatius permeten de resoldre les mancances de l’Administració, però cal tenir en compte que són una mesura temporal i que és ben necessari aplicar eines efectives per a l’avaluació dels centres concertats que reben doblers públics. Unes eines que no esmenta la llei enlloc. I el més important de tot és que ha de ser el Govern, i ningú pus, qui regeixi la titularitat dels centres educatius.
Sigui com sigui, és important tenir en compte que les desigualtats socioeconòmiques són de cada vegada més notables, especialment a ca nostra, a causa, entre d’altres, del monocultiu turístic, per això és essencial que els ajuts públics arribin a les persones que realment ho necessiten. Per a aconseguir-ho, emperò, hem de tenir un pressupost que ens ho permeti fer, no podem esperar una millora del finançament per part de l’Estat que no arriba mai.
- L’escola en català
La llei tan sols manté el Decret de mínims, una mesura política de 1997 que, en l’actualitat, no resol els problemes que pateix la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. Per això, és important que la llei, tenint en compte la realitat sociolingüística del segle XXI, faci propostes d’aquest segle: s’ha d’anar més enllà i, sobretot, s’ha de fer complir la normativa. En aquest sentit, cal tenir en compte que el català és cada vegada menys present en la vida pública d’una part de la ciutadania illenca, especialment a zones com Calvià, Llucmajor i Palma. Per aquesta raó, no podem fer cap passa enrere: és important analitzar la situació sociolingüística de cada territori i aplicar, allà on calgui, un model d’immersió lingüística. Igualment, és important que la llei asseguri que, en acabar cada etapa, els alumnes tenen un grau de competència adequat o satisfactori, tant oral com escrit, en llengua catalana.
Així mateix, si bé creiem fermament en l’autonomia dels centres, pensam que deixar-ho tot a les seves mans és desemparar els docents i, sobretot, els equips directius. És essencial, per tant, que la futura llei incorpori uns línies mestres de com han de ser els plans lingüístics de centre. Igualment, també consideram que és innecessari —i molt perillós— incloure el castellà com a llengua vehicular, car no ho fa ni la Llei d’educació de l’Estat, la LOMLOE. La llei simplement ha de deixar ben clar que la llengua catalana, com a llengua pròpia de les Illes Balears, ha de ser la llengua d’ús preferent de l’Administració educativa i, per tant, dels centres.
- Participació real
Des de Mallorca Nova, ens posicionam en contra del sistema de representació dels alumnes que planteja la futura llei, atès que plantejar que segueixin essent les associacions i les federacions les que representin els estudiants a alts nivells presenta mancances importants: és poc efectiu, molt poc democràtic, gens imparcial i interessadament opac. El sistema actual no ha garantit la presència constant d'estudiants al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), raó per la qual l'alumnat, a la pràctica, no té veu i les polítiques que s'hi fan careixen de la seva perspectiva, cosa que, sovint, els va a la contra.
Així mateix, sovint, a les escoles i instituts no hi ha eleccions entre associacions d'alumnes ni cap competició entre elles que impliqui un sufragi. Per això, si es pretén que aquestes entitats tenguin quotes de representació segons el nombre de socis, no es tracta d’una mesura gaire transparent, sinó ben fraudulenta. A més, en cas que hi hagi representants d’aquestes associacions, no obeiran al conjunt d’estudiants, sinó a la dita organització, per tant, no representen tots els alumnes, sinó tan sols un grup selecte. No existeix major carència de sobirania que la ficció de tenir representació sobre el paper i, a la pràctica, no tenir una representació real.
***
Per tot això, consideram que la futura llei d’educació no s’hauria d’aprovar. És important que la llei sigui fruit de l’entesa entre el Govern i la comunitat educativa, i, sobretot, és essencial que impliqui canvis i millores per al sistema educatiu, que superem els límits actuals i anem més enllà. Si la llei no aborda tots els problemes de manera clara i precisa, no té sentit fer-la. Cal actuar amb polítiques reals i del segle XXI.