Segueix-nos F Y T R

En l'actual legislatura podrien esdevenir funcionaris sense acreditar coneixements de català més persones que en l'època Bauzá

|

Si el Parlament valida el Decret llei 6/2022 presentat pel Govern, es podria fer realitat una dada tan certa com cridanera: amb els números a la mà, haurien accedit a una plaça de funcionari sense haver acreditat cap coneixement de català més persones que en els temps en què José Ramón Bauzá va ser el president del Govern.

Tot i que les dades exactes només les té la Direcció General de Funció Pública, els càlculs que han fet diversos experts fixen una xifra al voltant dels 1.300 interins que podrien consolidar la seva plaça sense acreditar cap tipus de coneixement de la llengua pròpia de les Illes Balears.

El procés de consolidació de places de funcionari en el qual el Govern, unilateralment, ha decidit eximir del corresponent requisit de català afecta els treballadors de tots els departaments i empreses del Govern, així com els treballadors dels quatre consells insulars i de 49 ajuntaments de totes les Balears.

Les estimacions que han fet experts en la matèria xifren en uns 300 interins en empreses públiques i uns 1.000 interins de serveis generals en ajuntaments els que no tenen cap tipus de titulació en matèria de llengua.

Un precedent molt perillós

Si el nombre de persones afectades per la disposició del Govern que, en la pràctica, liquida el requisit de català, es pot saber amb precisió, les conseqüències indirectes són incalculables i podrien ser devastadores.

Sense anar gaire lluny, dins l'any 2023 s'ha de fer un procés similar a l'actual per a treballadors de la sanitat pública. En aquest cas les xifres serien més elevades encara, ja que aleshores el procés afectarà unes 4.100 persones, de les quals, aproximadament la meitat, segons càlculs de la Conselleria, no tenen cap acreditació de coneixement de llengua catalana.

La disposició que es carrega el requisit

La redacció literal de la disposició addicional tretzena del Decret llei 6/2022 diu això: «Excepcionalment, les convocatòries de desenvolupament dels processos d'estabilització de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, han de preveure l'exempció del requisit d'acreditació del coneixement de la llengua catalana exigit per a l'ingrés al cos o l'escala, l'especialitat, o l'escala, la subescala, la classe o la categoria, o la categoria professional, per a les persones aspirants que estiguin en servei actiu, en el moment de finalització de la presentació de sol·licituds, a la mateixa administració o ens públic, en el mateix cos, escala, especialitat, o escala, subescala, classe o categoria, o categoria professional objecte de la convocatòria, i no puguin acreditar el requisit exigit per a l'ingrés».

+ VIST