Aquest dijous s’ha presentat davant el Tribunal Constitucional el recurs contra la llei de simplificació administrativa de les Illes Balears, avalat per 50 diputats del PSOE, Podemos i Sumar Més –entre ells, i a la imatge, Pepe Mercadal (PSIB-PSOE), Vicenç Vidal (Més per Mallorca) i Martina Velarde (Podemos). El recurs s’interposa perquè la norma aprovada pel Govern de Marga Prohens suposa «un clar atac contra el territori i una amnistia urbanística per a les construccions il·legals en sòl rústic».
La iniciativa s’ha impulsat des de les Illes Balears i compta amb el suport de les organitzacions polítiques PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Sumar, Unides Podem i Més per Menorca, que actuen en nom de nombroses entitats socials i ecologistes de les Illes, com són GOB Mallorca, GOB Menorca, Amics de la Terra, Pla de Mallorca XXI, Fundació Iniciatives del Mediterrani, Obra Cultural Balear, Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Palma, Col·lectiu Alternatives, CCOO i STEI-Sindical.
Per a tots aquests col·lectius i forces polítiques, la llei òmnibus suposa el més greu atac al sòl rústic, que permet la legalització de construccions il·legals i d’usos turístics en sòl rústic. «Es tracta d’una agressió ambiental sense precedents, que des del principi de la seva tramitació ha estat denunciada per totes les forces polítiques d’esquerres al Parlament, i que ara una bona part de la societat civil i les organitzacions mediambientals han decidit fer front comú contra aquesta vulneració de drets», assenyalen.
El recurs que s’ha registrat al Tribunal Constitucional planteja dos blocs d’inconstitucionalitat: D'una banda, denuncia els silencis positius que determina la llei òmnibus, i que afecta l’autorització ambiental integrada (no es poden adquirir beneficis ambientals per silenci administratiu), les llicències d’obra i la legalització d’edificacions il·legals en sòl rústic. En cap dels casos s’ha de poder admetre un silenci positiu. Per altra banda, denuncia la pretensió de legalitzar la construcció d’edificacions i l’ús turístic en sòl rústic, ja que la llei diu que no es pot fer cap edificació en sòl rústic que no sigui per a ús agrari.
En tots els casos, segons les forces denunciants, hi ha prou jurisprudència que avala que aquestes mesures poden ser clarament inconstitucionals.