Més per Mallorca registrarà al Parlament, en el pròxim mes, una Proposició de Llei Balear de Foment de la Pau. Així ho ha anunciat el portaveu del grup, Lluís Apesteguia, en la segona jornada del Debat de Política General en què ha subratllat que «des del nostre país, ens toca lluitar contra la cultura de l’odi i el bel·licisme amb polítiques pacifistes».
Apesteguia ha censurat que la presidenta del Govern, en el seu discurs, «se’n recordàs de les 1.139 víctimes de l’atac de Hamàs a Israel fa dos anys però obviàs els gairebé 80.000 palestins assassinats per Tel-Aviv des de llavors». «Callar davant un genocidi i els seus autors és una omissió terrible», ha subratllat abans de lamentar que Marga Prohens no esmentàs els ciutadans de les Illes arrestats il·legalment en aigües internacionals. Prohens tampoc va dir res sobre Reyes Rigo, que continua retenguda en una presó israeliana. En aquest sentit el portaveu de MÉS ha comminat la presidenta a exigir el seu alliberament.
En la mateixa línia ha titllat «d’absurd i insultant» que la presidenta mantengui que hi ha persones que venen a «abusar de les nostres ajudes i prestacions públiques com a únic mitjà de vida». «Aquí no s’hi pot viure ni amb un sou, i s’atreveixen a dir que n’hi ha que venen per 600€. A què, a passar més misèria?», ha etzibat.
En matèria econòmica, Apesteguia ha lamentat que el Govern hagi renunciat a una condonació parcial del deute de les Illes Balears però «no per lluitar per una proposta justa sinó per satisfer en Feijóo». Per això ha proposat la creació d’una Comissió no Permanent per a la reforma del finançament de les Illes Balears. «Vós en parlau, però no ho feis; idò ho farem nosaltres», ha conclòs.
El portaveu del grup parlamentari de Més per Mallorca ha criticat la política econòmica del Govern basada en el turisme i la construcció i ha afirmat que «fomenta un país de criptobros immobiliaris». En aquest sentit ha demanat a la presidenta que «surti del búnquer i parli amb la gent normal» per a comprovar que el que els preocupa «és com trobar un habitatge i com pagar-lo». Per això ha proposat un pacte de país per l’habitatge, que vagi més enllà d’aquesta legislatura, amb set mesures a curt termini: la creació de la prestació d’habitatge garantit, convertir les ajudes en deduccions universals, declarar les Illes Balears com a zona tensada per limitar els preus del lloguer, limitar la compra als no residents, transformar el programa Lloguer Segur per a fer-lo atractiu pels propietaris, establir una moratòria de nova construcció en rústic i de luxe i modificar l’impost de transmissions patrimonials per gravar la compravenda especulativa. Un punt sobre el qual MÉS presentarà una Proposició de Llei.
Així, ha fet palès que el discurs de la presidenta no se sosté amb fets ja que el model econòmic actual suposa un augment del nombre de treballadors i, per tant, de la població. En aquest marc ha proposat negociar la modificació del Règim Especial que el Partit Popular ha registrat al Parlament per incloure-hi un pla intensiu de foment de la reindustrialització, un factor d’insularitat que compensi el sobrecost de la insularitat també via inversió, estendre el règim especial fiscal a les empreses de l’àmbit cultural, audiovisual, de la innovació i la recerca; impulsar una fiscalitat específica sobre el consum específic per a les Illes Balears, en el marc de la Unió Europea, i dotar la comunitat autònoma de la capacitat de fixar un salari mínim interprofessional illenc adequat al major cost de la vida a les Balears.
En matèria de territori, Apesteguia ha plantejat un fons plurianual per amitigar els riscos d'inundacions en àrees urbanes: «Per deconstruir els errors del passat, per prevenir desgràcies». Igualment ha demanat a la presidenta que es comprometi a que la nova Llei Agrària establirà que el camp serà per als pagesos i per als ramaders i que no impulsarà nous usos complementaris com els turístics en rústic i que, a més, prohibirà la construcció d'habitatges.
Una altra iniciativa legislativa del grup parlamentari, que posteriorment es debatria a les Corts espanyoles, serà d’acompliment de l’Estatut, per tal de dur a terme la transferència de les competències pendents.
