El Govern té en marxa des del març d'aquest any un estudi on recull dades com l'edat, la nacionalitat, el lloc de residència, la situació administrativa, la situació laboral, els ingressos, o els antecedents d'agressors sexual a les Illes Balears.
Ho ha revelat aquest dimarts al Parlament la presidenta del Govern, Margalida Prohens (PP), després que des de l'extrema dreta hagin demanat un perfil detallat dels agressors. «Volem conèixer qui són, d'on venen i quins són els seus antecedents», ha reclamat la porteveu de Vox, Manuela Cañadas
Cañadas ha tret aquesta qüestió després de l'agressió masclista de Costitx, posant èmfasi en la nacionalitat estrangera del detengut i ha reclamat «manco llaços morats i minuts de silenci i més fronteres i barris segurs».
Per la seva banda, Prohens ha explicat que aquest estudi, encarregat a la Fundació Universitat i Empresa i amb una durada de 15 mesos i un pressupost de 60.000 euros, analitza casos entre el 2018 i el 2024 i ha assegurat que permetrà «millorar la identificació dels agressors».
El cert és que aquest perfil de l'agressor que demana Vox i encomana el PP ja l'estudien els professionals de la psicologia que assenyalen que «els individus que cometen agressions sexuals són principalment homes, que no són diferents en les seves característiques i trets a la resta dels homes. Poden provenir de totes les esferes professionals i estrats socials, i les seves característiques demogràfiques són reflex de la població general. De fet, cap grup d'homes sembla estar exempt del risc de cometre agressions sexuals (sords, discapacitats físics, minories)».
Com apunta Ainhoa Ruiz, investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, sobre les perfilacions en l'àmbit de la retòrica de la seguretat, es tracta d'una narrativa «que serveix per a construir enemics dels quals se suposa que cal protegir-se». Les persones migrants són catalogades com a problema en les diferents estratègies per a la seguretat europea, comenta Ruiz: «Són contemplades, tractades, enteses i abordades com una amenaça a la nostra seguretat». I això té conseqüències a la pràctica: la criminalització.
