La VII Assemblea de Més per Mallorca ha debatut i votat, aquest dissabte, la Ponència Política, el full de ruta de la formació en vista al futur i a les eleccions previstes per l’any 2027. Un document que identifica l’accés a l’habitatge com el principal problema estructural de Mallorca i que defensa un «canvi profund de rumb» per garantir que la ciutadania pugui viure amb dignitat a la seva terra.
La formació denuncia que el cost de l’habitatge és, avui, la primera causa de pobresa a les Illes i defensa «que les cases han de ser per viure-hi i no per especular». Per això proposa prohibir nous usos turístics en habitatges, i anar progressivament fent desaparèixer els existents. També una regulació de preus, límits a la compra especulativa i per part de no residents, la mobilització de pisos buits de grans tenidors, impostos alts sobre cases buides o recàrrecs sobre segones i successives residències a més d’un fort impuls del lloguer públic i social, així com la rehabilitació del parc existent abans de construir més. «Volem representar a la gent que està farta de no poder tenir un ca seva, una vida digna. Les cases han de deixar de ser un negoci. No descansarem fins que tothom tengui un ca seva que ara el Govern li nega», ha subratllat el coordinador general de la formació, Lluís Apesteguia, que ha afegit que «s’han de denunciar les fal·làcies i mentides de Marga Prohens: no fan feina per la gent d’aquí, no es pot accedir a un lloguer amb els sous d’aquest país».
La Ponència alerta que una generació sencera viu atrapada entre lloguers impossibles i salaris baixos, fet «que impedeix l’emancipació i expulsa la joventut». MÉS defensa el dret col·lectiu a romandre a Mallorca i a construir-hi «un projecte vital digne». Per això s’aposta per superar el model basat en el turisme de masses i la construcció i avançar cap a una economia diversificada i verda, millorar les condicions laborals i reforçar l’Estat del benestar, amb serveis públics forts, una xarxa de cures i la proposta d’una renda bàsica universal. Una «economia per les persones», ha insistit Apesteguia, «amb millors condicions laborals i de vida».
El document situa la «mirada feminista» com a eix transversal, defensa la protecció del territori i el decreixement del consum de sòl, i reivindica el català com a llengua de cohesió, inclusió i sobirania. «Som l’únic projecte d’emancipació nacional que existeix al Mallorca, però ser sobiranista, nacionalista o mallorquinista mai significarà ser xenòfob», ha sentenciat el coordinador general.
Apesteguia ha recordat que la formació va ser la primera a denunciar el «creixement poblacional inassumible que viu aquesta terra» però afirma que «és indecent i una ignomínia posar l'accent sobre les persones més vulnerables». «Qui propicia aquest model per continuar omplint-se les butxaques són els mateixos que financen als partits xenòfobs i apliquen un model depredador a la nostra terra. Oligarques d’aquí i de Madrid», ha assenyalat. Efectivament, «sobra gent: els especuladors, els depredadors del territori, els xenòfobs, els antimallorquins i els feixistes», ha conclòs.
Apesteguia s’ha tornat a referir a Caterina Mas, l’exbatlessa de Petra que ha estat absolta de les acusacions falses del PP i d’El PI i ha advertit que «en vindran més perquè els hi molestam, qüestionam el seu model d’estat. Nosaltres no som iguals. La nostra gent és decent i ve a defensar els interessos col·lectius», ha insistit.
Nova direcció de la formació
L’Assemblea ha votat, a més, la nova direcció de la formació, amb una Permanent que continua encapçalant Lluís Apesteguia i en la qual es mantenen Maria Ramon com a secretària d’organització i Ferran Rosa com a secretari de comunicació. S’hi incorporen Laura Celià a finances, Carme Gomila a moviments i estratègia política i Miquel Olivercom a secretari de territorials. Pel que fa a la comissió de Garanties la formen Bel Busquets, Mateu Xurí, Maria Sampol, Joan Antoni Salas i Coloma Ferrer. El Consell Polític està integrat per Xisca Mir, Joan Ferrà, Magdalena Perelló, Gabriel Mayol, Maria Pastor, Llorenç Carrió, Guillem Ramis i Magdalena Obrador.
Les sectorials de l’executiva estan representades per Rosa Cursach, Andreu Bujosa, Maria Magdalena Obrador, Miquel Àngel Sureda, Anabel Riveras, Sebastià Llodrà, Teresa Caimari, Antoni Canyelles, Agustina Vilaret, Joan Llodrà, Katya Molinas i Tomeu Tugores. Per a les vocalies han estat triades per Marta Neus López, Sebastià Lliteres, Ruth Mateu, Rafel Sedano, Maria Margalida Perelló, Biel Payeras, Antònia Gual i Josep Valero.
En aquesta darrera jornada d’Assemblea també s’ha debatut i aprovat el Codi Ètic de la formació. Els militants de Més per Mallorca han estat acompanyats per CCOO, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, UCTAIB, ERC, BNG, EH Bildu, Compromís, CHA, PSIB, Esquerra Unida i Més per Menorca.
