Alerten de les conseqüències sobre el territori del decret Llei de projectes estratègics

Més per Mallorca denuncia les conseqüències sobre el territori i la ciutadania que tendrà el decret Llei de projectes estratègics que ha convalidat el Parlament amb els vots del Partit Popular i els seus socis de Vox.

El diputat Ferran Rosa ha estat l’encarregat de fixar la posició del grup parlamentari. Durant la seva intervenció ha subratllat que la figura de Projectes d’Especial Interès Estratègic que es crea atorga, entre d’altres coses, drets urbanístics i és especialment lesiu amb l’autonomia municipal: «Els ajuntaments on s’han de fer les actuacions tenen veu però no vot a la Comissió Acceleradora, se’ls hi demana un informe no vinculant però sí que incorporin al planejament urbanístic el projecte, si aquest s’aprova».

Rosa ha fet notar que aquesta figura pretén tres coses: «Accelerar projectes públics que ja es volien fer com el segon cinturó; projectes turístics disfressats d’altres coses, com agroturismes o camps de polo i impulsar projectes d’equipaments privats en rústic: bàsicament escoles, gimnasos, hospitals i residències». En resum, ha afegit, «tots aquells equipaments que no es faran públics perquè el Govern ha cedit els solars a promotors privats».

A més, «centres comercials i altres empreses considerades d'interès estratègic podran establir-se amb una simple declaració responsable, sense esperar la llicència», ha denunciat la portaveu de MÉS al Consell de Mallorca, Catalina Inés Perelló.

El decret Llei també «premia» la inacció del Consell insular d’Eivissa en matèria de fems que ara es traslladaran a Mallorca. «No volíem ser el femer d’Europa i tampoc el d’Eivissa» afirma Perelló, que ha denunciat que la mesura es planteja com a estructural i finançada per part de tota la ciutadania.

Aquesta decisió impactarà, directament, sobre la qualitat de vida de la ciutadania de Palma, tal com ha denunciat la regidora de Més per Palma a Cort. Neus Truyol lamenta que «amb aquesta decisió els veïnats de Son Sardina hauran d’aguantar 15.000 camions l’any i respiraran el fum de cremar els fems de 200.000 habitants i 4 milions de turistes».