Més per Mallorca ha registrat al Parlament, una iniciativa per a reclamar al Govern espanyol que les Illes Balears puguin establir un Salari Mínim Interprofessional (SMI) propi, adaptat al cost real de la vida a l’Arxipèlag i sempre superior al fixat per l’Estat.
I és que mentre el salari mitjà brut anual a les Illes Balears és de 24.313 euros, un 7,8% inferior a la mitjana estatal, el cost de la vida és dels més elevats de l’Estat espanyol. Les Illes Balears són un dels tres territoris on les famílies destinen una proporció més alta d’ingressos a despeses essencials com habitatge, alimentació i transport, un 65%.
De fet, el portaveu de MÉS al Parlament, Lluís Apesteguia, ha subratllat que «tenir feina ja no és garantia de poder viure amb dignitat», recordant que prop del 40% de les persones en situació de pobresa a les Illes són treballadors amb ingressos.
Segons un estudi recent de FOESSA (2025) un 30% de la població de les Balears pateix algun tipus d'exclusió social vinculada a l’habitatge i més del 52% de les llars destinen més del 30% dels seus ingressos a pagar-lo, superant el llindar de sostenibilitat financera.
El portaveu ha defensat que l’SMI és una eina clau per a protegir els col·lectius més vulnerables i per a generar un efecte d’arrossegament a l’alça sobre la resta de salaris. «Si el cost de viure a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera és superior, el salari mínim també ho ha de ser», ha afirmat.
La iniciativa insta el Parlament a reclamar al Govern espanyol i a les Corts Generals les modificacions normatives necessàries perquè el Govern de les Illes Balears pugui fixar un salari mínim propi, atenent les diferents realitats insulars i garantint que sigui superior al mínim estatal. Concretament una modificació de l’article 27 de l’Estatut dels Treballadors i com ja succeeix a països com Alemanya o el Canadà.
«Davant el discurs que s’està alimentant des de la dreta d’eliminar drets dels treballadors, com a l’Argentina -amb jornades laborals de 12 hores, l’abaratiment de l’acomiadament, hores extres retornables o en espècies- hi ha d’haver una esquerra que proposi alternatives a la gent, que doni esperança de futur», ha insistit el diputat.
«Es tracta de garantir condicions de vida dignes i de posar les institucions al servei de la majoria social. No podem normalitzar que la gent treballi i continuï essent pobra», ha conclòs Apesteguia.