El PSOE Palma denuncia que l'Ajuntament de Palma du a terme desempadronaments massius d'ofici. Així, durant el 2024, el 2025 i els dos primers mesos del 2026, Cort ha eliminat del padró 14.893 persones. Aquesta xifra suposa un increment del 66% en relació amb els anys 2021 i 2022 i, en xifres, és com si s'hagués donat de baixa a la meitat de la gent que viu a Pere Garau. Per això, el PSOE reclamarà una investigació interna per a aclarir els fets i conèixer què amaga aquesta mesura que executa el batle.
Per al portaveu a Cort, Xisco Ducrós, «estam davant d'uns fets gravíssims que mai abans no s'havien vist». «El que està executant el batle Martínez no és gestió, és una estratègia clara de persecució. Estam davant d'un desnonament col·lectiu administratiu sense precedents. Gairebé 15.000 veïns han estat esborrats del sistema, com si haguessin decidit eliminar la meitat del barri de Pere Garau de cop», ha afirmat Ducrós. El portaveu ha explicat que «en treure'ls el padró, el Partit Popular i Vox neguen l'accés al metge, a l'escola i també el seu dret a votar. Martínez està fent impossible viure a Palma per a qui té més dificultats i, en lloc de plantejar solucions, els expulsa de la seva pròpia ciutat».
L'increment de baixes padronals d'ofici coincideix amb les múltiples peticions que ha fet l'extrema dreta perquè el padró es depuri a través del Ple. A més, també encaixa amb la decisió de l'Ajuntament de demanar llistats de persones que es troben en situació d'emergència social per a desempadronar-los, una petició que mai no s'havia fet.
Dades
El PSOE Palma ha tengut accés a les dades del padró mitjançant una sol·licitud d'informació després de detectar un increment notori a les baixes de padró a instàncies de Cort. Per llei, l'Ajuntament està obligat a depurar el padró d'habitants, una pràctica habitual, encara que no amb aquest augment. D'aquesta manera, per anys, les dades són les següents:
· 2021: 5.406
· 2022: 3.533
· 2023: 2.614
· 2024: 6.475
· 2025: 7.339
· 2026 (fins febrer): 1.079
Així, el 2024 gairebé es van triplicar les baixes en relació amb el 2023 i gairebé es varen doblar comparant amb el 2022. El 2026, en dos mesos gairebé arriben a la meitat de les baixes que es varen fer el 2023.
Podem també en demana explicacions
La portaveu de Podem a Palma, Lucía Muñoz, ha criticat amb duresa la política de l'Ajuntament, governat pel Partit Popular, després de la retirada massiva d'empadronaments a la ciutat, i ha anunciat la sol·licitud formal de compareixença de la regidora de Serveis Socials, Lourdes Roca, per a donar explicacions i exigir responsabilitats.
Muñoz ha assenyalat que aquesta mesura «suposa un nou cop contra els que tenen més dificultats per a accedir a un habitatge estable a Palma», i ha advertit que s'està «convertint la vulnerabilitat en un motiu d'exclusió». En aquest sentit, ha denunciat que persones sense llar, treballadors precaris i famílies migrants estan sent expulsades del sistema «en una decisió política conscient».
La portaveu de Podem ha acusat el govern municipal de prioritzar l'aparença de control per sobre de la dignitat de les persones, i ha alertat de l'impacte especialment greu sobre la població migrant. «Quan les decisions afecten de manera sistemàtica els mateixos col·lectius, no estam davant d'un efecte col·lateral, sinó davant d'una conseqüència previsible i políticament assumida. Això té un nom: racisme institucional», ha subratllat.