Canviem el Rumb d’Eivissa i Formentera, la Plataforma Menys Turisme Més Vida de Mallorca i l’associació Vesines des Mercadal Via Menorca denuncien que, malgrat l’assumpció dels impactes i conseqüències de la turistificació, el Comitè de les Regions manté el turisme com a motor de creixement.
Després d’analitzar el Projecte de Dictamen 'Per un turisme sostenible i resilient a la Unió Europea' del Comitè Europeu de les Regions, liderat per les Illes Balears i defensat per la presidenta, Marga Prohens, consideren que el document «no afronta la qüestió central que afecta les Illes Balears: el volum de turistes és incompatible amb els límits del territori i la realitat social».
Les entitats valoren que el text reconegui problemes que fa dècades denuncien —pressió sobre l’entorn, saturació, degradació del patrimoni cultural, pèrdua de identitat, dificultats per accedir a l’habitatge i estrèshídric—, però critiquen que el Dictamen no en deriva cap conclusió contundent ni propostes estructurals.
«Europa reconeix els impactes, però no s’atreveix a dir el que és evident: no podem créixer més»
El document continua proposant receptes conegudes —digitalització, gestió «intel·ligent», diversificació de mercats, desestacionalització— que, segons les entitats, no solucionen el problema, sinó que l’amplifiquen. «Desestacionalitzar no és sostenibilitat; és convertir tot l’any en temporada alta. La digitalització del turisme només serveix per gestionar millor la massificació, no per reduir-la. La gestió «intel·ligent» que pretén promocionar els 'laboratoris d’innovació' i 'l’emprenedoria sostenible' du a sofisticar la capacitat extractivista del monocultiu turístic, mentre perpetua l’aculturació que posa en perill les formes de conviure, produir i consumir en equilibri ecosistèmic a les Illes Balears. La creació de fons d’inversió d’escala europea per a 'territoris turístics en transició' pretén incorporar «nous actius» a la dinàmica d’acumulació i gentrificació que implica la degradació ecològica, social i cultural que ja pateixen les 'potències turístiques'», remarquen.
Les organitzacions recorden que qualsevol estratègia realment sostenible «ha d’abordar els límits ecològics, especialment en territoris insulars, especialment pel que fa al consum d’aigua i energia, capacitat de la xarxa viària, erosió del territori, creixement de la població flotant i expulsió de residents per culpa de l’habitatge turístic».
Si Europa vol parlar de sostenibilitat, ha d’assumir el decreixement
Les plataformes consideren imprescindible que les institucions europees incorporin a l’agenda política mesures que el Dictamen no contempla, les reclamacions de les entitats són:
- Reconeixement explícit dels límits ecològics i socials de les Illes.
- Plans de decreixement turístic en territoris saturats, que incloguin la reducció real de places.
- Moratòries indefinides a la creació de nova oferta turística en zones crítiques.
- Regulació del transport aeri i del trànsit de creuers, principals motors de massificació.
- Eliminació de la promoció turística amb doblers públics.
- Indicadors vinculants de dret a l’habitatge i polítiques efectives contra l’especulació i la mercantilització turística dels habitatges per evitar l’expulsió de residents.
- Diversificació econòmica real, no retòrica, orientada a reduir dependències estructurals.
- Sense aquestes mesures, les entitats afirmen que el Dictamen «sostenibilitza el discurs, però no el model».
Les organitzacions denuncien que el Dictamen «posa el focus en la competitivitat turística per damunt del benestar de les persones, i que això perpetua un model que a les Illes ja ha demostrat els seus límits: aigua salinitzada, congestió viària crònica, biodiversitat en retrocés, habitatge inassumible, i una població cada vegada més expulsada dels espais que habita».
Per a les entitats, el debat no és com gestionar més turistes, sinó com reduir-ne el volum fins a nivells compatibles amb la vida.
Així, fan una crida a les institucions europees perquè «no utilitzin el Dictamen com a justificació per a continuar aprofundint en un model que porta els territoris al límit, i perquè impulsin una agenda real de canvi basada en el decreixement turístic i la restauració ecològica, social i cultural dels territoris».
