Tal dia dia com avui, agost del 59, era publicada la novel·la «serial» radiofònic Ama Rosa, original de Guillermo Sautier Casaseca i Rafael Barón.
Arribaria a la dotzena d'edicions i també es faria en pel·lícula, projectada, en el cas de Mallorca, en el Teatre Principal, que molts en broma, deien, que estaria inundat sense remei amb tanta llàgrima. A la segona pàgina hi ha una dedicatòria dels autors: «Amb el nostre agraïment a Doroteo Martí, que ens brindà la idea argumental d'aquesta novel·la».
I quina novel·la era aquesta? Doncs un serial «lacrimogen», dels que tan aferrissadament arrelarien en la tradició televisiva sud-americana i que narra com la mort violenta del prestador Nicolás Montenegro fa que les sospites se centrin en la mansió de la família De la Riva. Amb tot i això, no és José Luis el fill menor "un egoista irresponsable, jugador i amic de brega", qui surt detingut de la casa, sinó una dona que, voluntàriament, es confessa autora del crim: Ama Rosa.
És el darrer i més humiliant sacrifici que Ama Rosa es pot imposar després de tots els que ha patit durant els vint-i-tres anys de viure dins aquell entorn familiar. En tot aquest temps ha hagut de suportar, com explica la contraportada del llibre, la dolentia de Marta, una fadrina amargada que considera els criats «éssers d'una altra raça» i també s'ha d'enfrontar cada dia amb el menyspreu de José Luis, i Ama Rosa ho ha acceptat tot per tal de poder estar al costat de Francisco Javier, el seu propi fill, qui gràcies a un dramàtic seguit de circumstàncies passa per hereu i primogènit del matrimoni De la Riva. Ama Rosa, que cansada i malalta ha conservat el seu secret gelosament, se sacrifica pel seu fill, sospitós del crim...
Una troca que es va desfent dia a dia, quan encara els espanyols i sobretot, les espanyoles, no han entrat encara en els 60, la que serà anomenada «dècada prodigiosa».
Agafant a l'atzar qualsevol pàgina i fragment dels textos, llegim, per exemple: «Un sobtat enlluernament, una violenta sacsejada... Amb tot i això, hauria d'haver sospitat la veritat des de la infantesa. Únicament així s'explicava el sacrificat amor de Rosa, la seva devoció sense limitacions, el seu esperit de sacrifici... La mirà a través d'un vel de llàgrimes. Enric es disposava a ficar l'agulla en el seu braç esquerre, prim i blanc, però ella semblava no adonar-se'n. Uns segons més i el somni, potser com un preludi de mort, immobilitzaria els pàl·lids llavis que ara repetien amb apressada obsessió: Fill! El meu fill!... Era necessari dir-li alguna cosa abans que fos massa tard, calmar d'alguna manera la seva dolorosa angoixa... I ell no podia parlar, no aconseguia de fugir d'aquella urpa invisible que li estrenyia cruelment la gargamella!...»
L'èxit multitudinari de la sèrie, de la novel·la i de la
pel·lícula es perllongaren molts mesos. Fou un autèntic fenomen
social.
Una mobilització de milers i milers de radiooients que
esdevingueren, de cop i volta, lectors entossudits de novel·les...
rosa.