El Madrid no en té prou amb l'orgull

Reial Madrid 1
AS Roma 2

Reial Madrid: Casillas, Salgado, Pepe, Cannavaro, Heinze, Gago, Diarra, Guti, Baptista, Robinho i Raúl.
Drenthe per Diarra, Torres per Salgado i Soldado per Baptista.

Roma: Doni, Cicinho, Mexés, Juan, Tonetto, De Rossi, Aquilani, Taddei, Perrotta, Mancini i Totti.
Vucinic per Mancini, Pizarro per Perrotta i Panucci per Cicinho.

ÀRBITRE: Kyros Vassaras (Grècia). Mostrà targeta a Heinze, Pepe i Guti pels locals i a De Rossi, Taddei, Perrotta, Cicinho, Aquilani i Tonetto pels visitants. Expulsà Pepe per doble amonestació al minut 70.

Gols: 0-1: minut 73, Taddei.
1-1: minut 75, Raúl.
1-2: minut 92, Vucinic.

Un Reial Madrid sense futbol però orgullós va sofrir davant la Roma (1-2), la primera gran decepció de la temporada i encallà de nou a vuitens de la Champions, com en les tres darreres edicions, després de ser incapaç de fer la volta al resultat advers de l'anada en un partit en què va evidenciar les seves manques de joc en el moment més decisiu.

L'equip blanc no va demostrar presència física suficient per tal de perllongar la seva aventura europea i va anar emmagatzemant despropòsits fins a quedar amb un home menys a vint minuts del final per l'expulsió de Pepe, quan el gol estava més a prop. Tot seguit la Roma va semblar atacar els blancs amb un gol de Taddei. Desolat va quedar l'equip i la grada del coliseu merengue davant de tanta adversitat.

Només llavors el Reial Madrid es va embolicar de la seva mística europea. Sobretot després que Raúl, sempre el set, batés Doni després d'una passada de Robinho en ple desconcert romà. Amb orgull i coratge va creure que un altre resultat era possible, i fins i tot la Roma va perdre momentàniament el nord.

Va empènyer l'equip de Schuster en aquells deu minuts finals a la recerca del gol salvador que enviàs el partit a la pròrroga i desfés el greuge d'un equip amb majors aspiracions, però sense els vímets suficients, sobretot quan titulars com Robben, Van Nistelrooy o Ramos estaven fora del partit. Tanmateix, la història no va concloure amb final feliç per als blancs, que van sofrir un nou gol en contra en el minut 90 mitjançant Vucinic.

El coratge mostrat en l'estirada final dels blancs, obligat per la seva història, no serveix per ocultar la decepció d'un equip que va perdre fa temps la fiabilitat exhibida al principi de temporada. Els blancs varen confirmar que enguany guanyen més que juguen, encara que no en aquesta ocasió, i no varen trobar el guió adequat a la seva primera final de l'any.

Una eliminació molt dolorosa que va reflectir problemes tàctics en l'equip de Schuster i sobretot de qualitat perquè aquells que varen suportar l'escut varen tornar a ser els de sempre, Guti i Raúl, perquè ni l'esperat Robinho,va oferir ni una sola mostra de perill.